Inici -> L'Ajuntament -> Ple municipal

Resum dels acords de Ple de 24 d'abril de 2018



1. Aprovar l'acta de Ple de la sessió anterior ordinària del dia 27 de març de 2018

2. Control i fiscalització pel Ple dels acords adoptats per la Junta de Govern Local
en les sessions corresponents als dies 6,13,20 i 27 de març de 2018

3. Control i fiscalització pel Ple de les resolucions de l'alcalde president i els seus
delegats


COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE PROJECTES ESTRATÈGICS I COMUNICACIÓ


4. Aprovar les dues festes locals de Granollers per a l'any 2019

El ple aprova com a festes locals de Granollers per a l'any 2019 els dies: divendres 31 de
maig (l'Ascensió) i divendres 30 d'agost (Festa Major).

Votació: aprovat per unanimitat


COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE GOVERN I ECONOMIA


5. Aprovar la modificació del Pressupost de l'Ajuntament per crèdit extraordinari

El ple aprova inicialment l'expedient MC AJT 14/2018 de modificació del Pressupost de
l'Ajuntament per crèdit extraordinari per un import de 27.053,58€.

Votació: A favor: PSC. Abstenció: PdeCAT-Demòcrates, ERC-AG, Ciutadans i Crida-CUP


6. Aprovar la modificació del Pressupost de l'Ajuntament per suplement de crèdit.

El ple aprova inicialment l'expedient MC AJT 15/2018 de modificació del Pressupost de
l'Ajuntament per suplement de crèdits per un import de 258.707,29 €.

Votació: A favor: PSC. Abstenció: PdeCAT-Demòcrates, ERC-AG, Ciutadans i Crida-CUP


7. Aprovar el Conveni de Col·laboració en matèria de gestió cadastral entre la Direcció General del Cadastre i l'Ajuntament de Granollers.

El ple aprova el nou Conveni de Col·laboració en matèria de gestió cadastral entre la Direcció General del Cadastre i l'Ajuntament de Granollers. El nou conveni no inclou
cap tipus de compromís financer entre les administracions, no preveu que tingui cap
impacte econòmic i suposa un nou model de manteniment cadastral que inclou els següents punts:
a) Actualitzar la realitat immobiliària existent.
b) Millorar l'eficiència de la gestió pública, de conformitat a allò establert a l'article 48.3
de la llei 40/2015, d'1 d'octubre, i que té els següents objectius:
i. Habilitar un conjunt d'instruments per permetre i garantir la permanent actualització
del Cadastre sobre la base d'una gestió territorial desenvolupada en base a un
mapa parcel·lari d'incidències o discrepàncies entre la informació cadastral i la
realitat immobiliària.
ii. Enfortir la intensa i fructífera cooperació entre l'Ajuntament i l'Ens cadastral per tal
de possibilitar la utilització de les eines i funcionalitats adequades per a la gestió del
mapa parcel·lari d'incidències.
iii. Establir un escenari tecnològic i funcional que suposa un pas endavant en conjunt
cap un model de col·laboració cadastral integral que permetrà que s'incrementin
encara més els excel·lents resultats assolits fins ara.

Votació: A favor: PSC i Ciutadans. En contra: Crida-CUP. Abstenció: PdeCAT-Demòcrates i ERC-AG


COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE TERRITORI I CIUTAT


8. Aprovar provisionalment la modificació puntual de les Normes Urbanístiques del POUM de Granollers, consistent en la supressió de l'article 143, de restriccions de compatibilitat per alguns tipus d'oficines.

El Ple aprova provisionalment la modificació puntual de les Normes Urbanístiques del
POUM de Granollers, consistent en la supressió de l'article 143, de restriccions de
compatibilitat per alguns tipus d'oficines, a l'empara de l'article 101.3 del text refós de la llei d'urbanisme de Catalunya, aprovada pel DL 1/2010 (TRLUC). Aquesta modificació puntual té per objecte suprimir la restricció implantada per POUM per a evitar la nova implantació en plantes baixa de Bancs, Caixes d'Estalvis i Entitats Financeres, en àmbits determinats de la ciutat. Es proposa la supressió de l'articulat atès que l'escenari que va propiciar aquesta regulació limitadora és clarament diferent, ja que aquest tipus d'activitat ha suprimit el número d'oficines, i a la vegada les que han subsistit han tendit a un canvi de model en quant a les relacions amb el usuaris, de manera que es busca una major flexibilització d'horaris d'obertura i de servei.

Votació: A favor: PSC i Ciutadans. En contra: PdeCAT-Demòcrates, ERC-AG, Ciutadans i Crida-CUP


COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA D'ACCIÓ COMUNITÀRIA I BENESTAR


9. Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Granollers al Pla Local Antiestigma

El Ple aprova l'adhesió de l'Ajuntament de Granollers al Pla Local Antiestigma (PLA) elaborat per la Taula de Salut Mental de Granollers, declara Granollers ciutat que lluita contra l'estigma per raó de salut mental, i encoratja tota la ciutadania en la lluita contra l'estigma, d'acord amb el compromís de l'Ajuntament de Granollers a desenvolupar les accions derivades del Pla. El PLA s'ha redactat durant el 2017 amb la participació de diversos col·lectius de persones afectades, familiars i serveis assistencials de salut mental i l'Ajuntament. Així s'ha constituït un grup motor que, després d'una fase de diagnosi, ha definit com a objectius del PLA:
- Canviar actituds i comportaments en relació a les persones que tenen un trastorn mental
- Reduir els nivells d'estigma i discriminació percebuda
- Apoderar la primera persona com a garant del canvi social
- Millorar els indicadors d'inclusió social relatius als problemes de salut mental

Votació: aprovat per unanimitat


10. Aprovar el document d'Acompanyament en la millora de la intervenció en matèria d'infància i adolescència en risc al Vallès Oriental.

El Ple aprova el document «Acompanyament en la millora de la intervenció en
matèria d'infància i adolescència en risc al Vallès Oriental», per tal de validar i
reconèixer la important tasca transversal realitzada al territori del Vallès Oriental, que té un
alt valor col·laboratiu a nivell inter-administratiu i inter-municipal. Aquest document aglutina la definició dels diferents processos d'intervenció amb la infància en risc (tant el circuit habitual com el d'urgències), a banda de proposar documentació de suport i el marc legal corresponent. El propòsit d'aquesta feina conjunta entre les diferents administracions, ha estat el d'assentar unes bases sòlides i de construcció d'un relat comú i consensuat a la comarca vers la intervenció coherent i efectiva dels agents en matèria d'infància i adolescència en risc amb la finalitat de construir un model compartit d'atenció a la infància i l'adolescència en risc.

Votació: aprovat per unanimitat


JUNTA DE PORTAVEUS


11. Mocions


11.1. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista per a la millora de la implantació de la renda garantida de ciutadania.

Fets:
La renda garantida de ciutadania va ser aprovada el juliol de 2017 per unanimitat de tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya. Aquesta aprovació va ser fruit de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Comissió Promotora de la Renda Garantida, formada per desenes d'entitats socials, sindicats i partits polítics, i té com a objectiu el desenvolupament de l'article 24.3 de l'Estatut d'autonomia amb la finalitat d'assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure llur autonomia i participació activa en la societat.
La Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, va començar a aplicar-se el passat 15 de setembre de 2017. Més de 300.000 persones s'han informat d'aquest nou dret subjectiu mitjançant el telèfon gratuït, la plana web i l'assistent virtual del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, les oficines de Treball i les Oficines d'Afers Socials i Famílies

Mig any després de la seva posada en marxa, i segons les dades facilitades pel mateix
departament al mes de febrer de 2018, 20.334 persones que han demanat cita prèvia per tramitar la renda garantida encara estan pendents de ser ateses. S'han obert 36.000 expedients, dels quals s'estan resolent uns 4.000 (un 5,3% dels expedients). Per tant, podem afirmar que fins el febrer, encara més de 51.000 persones estaven esperant una resolució per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, bé per concertar una cita prèvia o perquè el seu expedient sigui resolt.

La posada en marxa de la renda garantida de ciutadania permet incloure, dins del sistema de protecció català, la garantia de rendes, amb l'objectiu que cap família a Catalunya tingui ingressos per sota de l'índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Les famílies sol·licitants han d'acreditar la manca d'ingressos suficients per poder optar a la renda garantida, durant els 6 mesos anteriors a la sol·licitud, a més d'altres requisits recollits en la Llei. La manca de celeritat en la seva tramitació perpetua i agreuja la situació de manca d'ingressos d'aquestes famílies.

Si bé és cert que aquelles famílies que cobraven la Renda Mínima d'inserció han passat a cobrar automàticament la renda garantida de ciutadania, la gran majoria dels nous beneficiaris que van sol·licitar-la a partir del 15 de setembre de 2017 estan encara a l'espera de resolució.

La tramitació de l'accés a aquest nou dret subjectiu per part del departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha estat poc efectiva: hi ha sol·licitants sense cita prèvia tot i haver-la demanat fa mesos, el programes informàtics no estaven suficientment testats i validats i la seva implantació ha estat desigual al conjunt dels organismes implicats en la tramitació. S'ha fet una distribució poc efectiva dels professionals contractats com a reforç per a la gestió d'aquesta prestació i una formació desigual i poc acurada dels/les gestors/es. Es realitzen requeriments de documentació ja presentada que provoquen un allargament dels terminis. Es detecten resolucions denegatòries poc o vagament motivades i problemes en l'admissió com a perceptors de la renda garantida a persones sense sostre. Aquests casos, junt amb d'altres, han fet que el Departament hagi incomplert els terminis que fixa la Llei per a la resolució dels expedients, recollits a l'article 26 i a la disposició transitòria segona. L'única opció de reclamació de les famílies afectades és interposar un recurs d'alçada davant la pròpia Administració.

Per altra banda, la manca d'instruccions clares als/les professionals del Servei Català d'Ocupació i dels Equips Bàsics d'Atenció Social dificulten encara més la tasca d'acompanyament i assessorament dels/les beneficiaris/àries. Els plans d'inserció laboral encara no s'han implementat per donar resposta a les necessitats d'aquests col·lectius, tampoc s'han posat en marxa els ajuts a empreses per a la contractació, ni les taules territorials de coordinació, ni s'ha avançat en el desplegament reglamentari de la llei.

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la intervenció econòmica de la Generalitat de
Catalunya no han influït en el tràmit ni en el pagament de la prestació, tal com es va informar des del mateix Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a les entitats que formaran part de la Comissió de Govern de la renda garantida de ciutadania. Els anteriors beneficiaris/àries d'una Renda Mínima d'Inserció han cobrat la nova renda sense problemes, mentre que els nous beneficiaris no l'han cobrat per manca de resolució i execució dels nous expedients.

Estem davant d'un fet greu d'incompliment per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies d'una Llei aprovada, negociada i consensuada amb tots els partits polítics i les entitats que formen part de la Comissió Promotora. Una Llei que reconeix un dret subjectiu, i en la que cal posar tots els recursos necessaris per fer-la eficaç i efectiva, més encara si tenim en compte que tant la data d'inici de la Llei com els terminis per a la resolució dels expedients van ser acordats amb els/les responsables del Departament. Avui dia, continuen sent els Ajuntaments els qui donen resposta efectiva mitjançant prestacions de caràcter social als beneficiaris/àries potencials de la renda garantida de ciutadania.

Per aquest motiu, el grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, junt amb representants de diversos ajuntaments de Catalunya, ha reclamat al Síndic de Greuges que realitzi un informe sobre la implantació de la renda garantida des del 15 de setembre fins a l'actualitat i que faciliti tot l'assessorament necessari a aquells/es que han vist vulnerats els seus drets per l'incompliment dels terminis per part de l'administració.

Des del Grup Municipal Socialista demana al Ple de l'Ajuntament que prengui els següents ACORDS:

Primer.-El Ple d'aquest Ajuntament vol expressar el seu recolzament a la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, i exigeix a la Generalitat de Catalunya el seu correcte desplegament.

Segon.-Instar al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya a:
-Accelerar el procés d'adjudicació de cites prèvies de la renda garantida de ciutadania, informant l'interessat/da d'aquelles oficines amb la llista d'espera més curta.

-Resoldre els expedients oberts incrementant notablement el personal de la Direcció General d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa per a aquesta finalitat.

-Informar a les persones sol·licitants sobre la situació del seu expedient dins els terminis que marca la Llei, així com obrir vies de revisió per aquells expedients que finalment quedin rebutjats, especialment en casos de menors, persones amb dependència i dones víctimes de violència masclista.

-Prioritzar la resolució dels expedients que superin els 5 mesos d'espera.

-Facilitar a través del web de la Generalitat de Catalunya el formulari de reclamacions i
d'interposició d'un recurs d'alçada per aquells beneficiaris/àries que hagin vist vulnerats els seus drets en relació a la Llei.

-Destinar els recursos tècnics i de personal necessaris per a una atenció de qualitat a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya i als Serveis Socials Bàsics.

-Constituir de forma immediata les taules territorials de coordinació, on hi siguin presents
representants de la Direcció General d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa, del Servei d'Ocupació de Catalunya, dels Serveis Socials i dels ajuntaments o Consells Comarcals.

-Iniciar el desplegament del decret regulador del reglament que desenvolupa la renda garantida de ciutadania.

-Iniciar la tramitació dels ajuts a empreses per a la contractació de persones beneficiàries de la renda garantida.

-Traslladar aquest acord al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i a la Comissió promotora de la renda garantida de ciutadania.

Votació: A favor: PSC, Ciutadans, Crida-CUP. En contra: ERC-AG i PdeCAT-Demòcrates.

11.2 Moció que presenta el grup municipal de la Crida per Granollers-CUP en defensa del dret a la protesta política, de la llibertat d'expressió i de manifestació.

Els darrers anys les mobilitzacions del moviment independentista a Catalunya han estat massives, constants i exemplars. La noviolència ha estat un denominador comú i un principi bàsic en les protestes socials en forma de manifestacions, comunicats, vagues, aturades, talls de carreteres, concerts, concentracions... en favor del dret a decidir i de les llibertats democràtiques, contra la repressió i la violència policial, i en defensa dels Drets Humans fonamentals.
Els Drets Humans, són aquells drets inherents a l'ésser humà per l'únic motiu de ser persona. Els Drets Humans són inalienables, irrenunciables i imprescriptibles i per aquest motiu els estats estan obligats i són responsables de garantir-los. El dret a la protesta és un dret humà fonamental, un dret bàsic en qualsevol estat democràtic.
D'acord amb la Declaració Universal de Drets Humans, adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 10 de desembre de 1948 «tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà» (article 19) i «tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques» (article 20).
L'informe d'Amnistia Internacional publicat el 2014: Espanya, el dret a protestar amenaçat, alertava de l'augment de la repressió. L'informe recomanava a les autoritats espanyoles "revisar la legislació, les polítiques i les pràctiques relatives a les reunions públiques i les manifestacions, per tal de garantir i facilitar l'exercici efectiu del dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, conforme a les obligacions internacionals contretes per Espanya en matèria de Drets Humans".
Per contra l'any 2015 l'estat espanyol enduria el Dret Penal amb la reforma del Codi Penal LO 1/2015, a la que hi afegia una nova Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana LO 4/2015, coneguda popularment amb el nom de Llei mordassa.
El gener de 2015, 70 catedràtics de Dret Penal de diverses universitats de l'estat espanyol subscrivien un manifest en el que ja alertaven de la involució democràtica de l'Estat, afirmant que «ens trobem davant un veritable estat de necessitat política provocat per la deslleialtat democràtica de l'actual Govern, qui mitjançant les denunciades iniciatives legislatives està elaborant una ordit jurídica extraordinàriament allunyada d'un sistema democràtic atent a les llibertats i drets fonamentals, i molt més propera a un sistema autoritari que francament crèiem ja oblidat.»
En aquesta mateixa línia el «Grupo de Estudios de Política Criminal», integrat per bona part de la doctrina penalista espanyola i per magistrats i jutges, subscrivia el manifest «No hay derecho. Por un Código penal de todos», en el que criticava durament la reforma en afirmar que «criminalitza la protesta ciutadana amb la finalitat de dissuadir als molts col·lectius de ciutadans indignats d'expressar públicament la seva rebel·lió contra una política que destrueix els ciments de l'Estat del benestar».
En aquesta mateixa direcció el febrer de 2015 un grup de Relators Especials de les Nacions Unides indicaven la seva preocupació pel fet que «les propostes de reforma puguin ser una resposta del Govern i del poder legislatiu a les nombroses manifestacions que en els últims anys s'han portat a terme a Espanya»; assenyalant, entre altres coses, els riscs que ambdues reformes (Codi Penal i Llei Orgànica per la protecció de la seguretat ciutadana) suposen pels drets de reunió i manifestació pacífica, associació, opinió i expressió, i que representen una amenaça als «drets i llibertats fonamentals dels individus».
En els darrers temps hem vist com les amenaces d'involució democràtica que havien estat denunciades reiteradament tant per institucions internacionals de defensa i protecció dels Drets Humans, com per reconeguts especialistes en Dret Penal es feien realitat. L'Estat espanyol, en totes les seves formes, ha engegat un procés de criminalització de la protesta política, amb especial duresa contra el moviment independentista, inventant i difonent un relat que pretén justificar una repressió totalment desproporcionada.
El passat 16 d'octubre la justícia espanyola va empresonar els presidents d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez per manifestar-se pacíficament, en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia. Des d'aleshores fa 6 mesos que són reclosos a presó acusats de sedició i rebel·lió. Com ells diverses representants de la sobirania popular al Parlament de Catalunya estan empresonades o a l'exili per qüestions estrictament polítiques.
Com a mostres a la criminalització de la llibertat d'expressió els darrers temps destaquen les condemnes a Pablo Rivadulla, conegut amb el nom artístic de Pablo Hasél i Josep Miquel Arenas Beltran, conegut com a Valtònyc, dos rapers que sumen junts penes de presó de vuit anys i sis mesos per «enaltiment del terrorisme» i «injúries a la corona». En relació amb aquestes condemnes, cal recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha indicat en diverses sentències que atorgar una protecció especial a determinats càrrecs institucionals (com seria el cas del Monarca) és contrari a la llibertat d'expressió i al pluralisme polític.
Tot just fa unes setmanes, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va obrir diligències contra els Comitès de Defensa de la República, i el 10 d'abril va ordenar la detenció de dues persones sota l'acusació de terrorisme i rebel·lió. El mateix dia de la detenció, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va afirmar rotundament que l'acusació de rebel·lió i terrorisme a les accions dels CDR és «manifestament desproporcionada» i «contrària al principi de legalitat», suggerint que l'objectiu és «criminalitzar» la protesta i provocar un efecte «dissuasiu» de cara a futures mobilitzacions.
Juntament amb aquestes decisions, ens trobem amb la presentació de denúncies per delictes d'incitació a l'odi contra els cossos de seguretat, en casos relacionats amb l'1 d'octubre, o per part d'un regidor de Plataforma per Catalunya de l'Ajuntament de Salt contra tres membres d'un col·lectiu de denúncia de la xenofòbia anomenat Espai Antiracista. L'ús dels delictes d'incitació a l'odi ha d'entendre's únicament com a eina per a la protecció de grups en posició d'especial vulnerabilitat, i evidentment aquest no és el cas.
En la conjuntura actual, el passat divendres 6 d'abril, el relator especial per a la Llibertat d'Expressió i Opinió de l'Alt Comissionat de Drets Humans de Nacions Unides, David Kaye, va emetre un comunicat oficial on fent referència directa a l'estat espanyol afirmava que «la llibertat d'expressió és la pedra angular de tota societat lliure i democràtica» i en conseqüència es mostrava preocupat perquè «les acusacions de rebel·lió per actes que no impliquen violència ni incitació a la mateixa puguin interferir amb els drets de la societat a protestar i manifestar-se.»
En front d'aquesta situació de continua retallada de drets i llibertats. En un moment en que estem veient com rapers, càrrecs electes i representants d'organitzacions polítiques, socials i sindicals, activistes i estudiants són denunciades, perseguides, multades i empresonades, entenem que no podem restar passives davant aquest atac a les llibertats més fonamentals.
Davant l'atac als Drets Humans Fonamentals que implica l'ús del Dret Penal com a mecanisme per limitar l'abast del dret a la protesta política a través de l'exercici de la llibertat d'expressió i de manifestació volem proposar al Ple de l'Ajuntament de Granollers els següents
ACORDS:
1.- Manifestar la preocupació per la deriva autoritària de l'Estat i denunciar la criminalització de la protesta social, la repressió i la violència institucional.
2.- Defensar públicament la llibertat d'expressió, de manifestació i de protesta política com un dels pilars centrals de qualsevol societat democràtica.
3.- Manifestar el compromís de l'Ajuntament de Granollers en col·laborar en la defensa de les granollerines i granollerins que vegin vulnerats els seus drets polítics.
4.- Donar suport a aquelles iniciatives ciutadanes d'artistes, músics i veïns i veïnes en general que s'organitzen al voltant de la defensa de la llibertat d'expressió.
5. Solidaritzar-se amb els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, així com amb qualsevol artista que pateixi persecució per les seves obres de creació.
6.- Solidaritzar-se amb tot moviment social, organització o entitat que per dur a terme accions col·lectives de protesta, desenvolupant el seu repertori d'actuacions seguint els principis de la noviolència, es vegi sotmesa a la criminalització i repressió de l'Estat.
7.- Reclamar la llibertat immediata de totes les preses i presos polítics catalans i el dret al retorn amb garanties de totes les exiliades i exiliats.
8.- Instar al Govern de l'Estat i a les Corts espanyoles a la derogació de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana i a impulsar els canvis legislatius necessaris per a l'adequació del Codi Penal a les obligacions internacionals contretes per l'Estat en matèria de Drets Humans i a les recomanacions de les institucions internacionals de Drets i Humans per tal de garantir el ple exercici de la llibertat d'expressió i de manifestació.
9.- Comunicar aquests acords al Parlament de Catalunya, a l'Associació de Municipis per la Independència, a l'Associació Catalana de Municipis, a l'Assemblea Nacional Catalana, a Òmnium Cultural, a Amnistia Internacional i a l'Alt Comissionat de Drets Humans de Nacions Unides.
Votació: A favor: PdeCAT-Demòcrates, ERC-AG i Crida-CUP. En contra: Ciutadans. Abstenció: PSC.


11.3 Moció per presenta Marea pensionista de Granollers, amb el suport del grup municipal Crida per Granollers CUP, per instar el Govern municipal de l'Ajuntament de Granollers a què es dirigeixi al Govern Espanyol i als grups Parlamentaris Europeus de la Comissió Europea perquè rebutgi la creació d'un producte paneuropeu de pensions individuals (PEPP) proposada per la Comissió Europea.


Exposició de motius:
Al juny de 2017 la Comissió Europea (CE) va trametre al Parlament Europeu (PE) una
Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell d'un producte paneuropeu de
pensions individuals (PEPP). De la proposta es dedueix que:
1.- El PEPP té com a primer objectiu la creació d'un mercat de capitals europeu dins el «Pla d'acció de la Comissió per a la creació d'un mercat de capitals europeu de 2015». La
proposta de la CE afirma que «un mercat de pensions europeu de «tercer pilar» més gran
impulsaria també l'aportació de fons d'inversors institucionals». El PEPP no és, per tant, un instrument de protecció social, sinó un mecanisme d'acumulació de capitals.
2.- CE renúncia a l'objectiu que les pensions públiques siguin suficients, «l'Informe sobre
l'adequació de les pensions de 2015 va concloure que l'augment dels estalvis addicionals...destinats a la jubilació podria ... mitigar les repercussions d'unes pensions més baixes dels règims públics en alguns Estats membres... les pensions complementàries podrien tenir un paper clau en els ingressos per jubilació, en particular quan les pensions públiques puguin ser inadequades».
3.-Per promoure la subscripció del PEPP la CE exigeix que s'estableixin als Estats membres desgravacions fiscals, «Per tal d'animar els Estats membres a concedir una desgravació fiscal als PEPP, la Comissió ha adoptat, juntament amb la present proposta, una Recomanació sobre el tractament fiscal dels productes de pensions individuals, inclòs el producte paneuropeu de pensions individuals». Les desgravacions fiscals per les
aportacions als plans de pensions individuals són molt regressives. Les treballadores i
treballadors de salaris baixos no poden destinar cap quantitat a plans de pensions i, per
tant, no desgraven. Són els perceptors d'alts salaris i rendes del capital els que poden fer
grans aportacions i desgravar.
4.- El PEPP obre un enorme espai per a la valorització del capital financer. El valor de
mercat de les pensions individuals és de 0,7 bilions d'euros. La CE calcula que , sense la
introducció del PEPP, augmentarà fins a 1,4 bilions el 2030 i, d' introduir-se el PEPP, fins a
2,1 bilions. El seu principal objectiu no és garantir unes pensions dignes per a les
treballadores i treballadors en l'edat de la jubilació, sinó com la Proposta repeteix una i altra vegada, «Obtenir més capital i canalitzar-lo cap a inversions europees a llarg termini en l'economia real». No obstant això, hauria de ser el sector públic, a través d'un pressupost europeu molt més gran que l'actual, el responsable de decidir i executar les inversions necessàries per a l'economia i la societat europees, per exemple, per a la transició a un sistema energètic descarbonitzat.
5.- La Comissió Europea (CE) emmarca el PEPP en la promoció de la innovació financera, «promoure un entorn que estimuli la innovació en el sector de productes financers ... la qual cosa pot contribuir al seu torn a la prestació de pensions adequades, segures i sostenibles».
Hem de recordar que la innovació financera va estar en l'origen de la crisi financera que va explotar amb violència el 2007 provocant en les economies dels països capitalistes
desenvolupats la major crisi econòmica i social des de la Segona Guerra Mundial. A més la innovació financera no garantirà pensions segures, sinó que contribuirà a l'acumulació de capitals a la recerca de valoració i de la inestabilitat financera que es va desencadenar a partir dels processos de financiarització de l'economia capitalista mundial. El despropòsit i la irresponsabilitat arriba al màxim quan la CE suggereix la inversió en «instruments derivats» d'altíssim risc i que contribueixen a incrementar de manera exponencial la probabilitat i gravetat de les crisis financeres.
6.- La CE explica que el PEPP permetrà «garantir que els consumidors siguin plenament
conscients dels elements clau del producte». La rendibilitat, o la manca de rendibilitat, dels productes financers és essencialment incerta. Cal recordar que en l'origen de la crisi de 2007 hi ha la creació i venda de productes financers complexos construïts sobre hipoteques subprime. Les tres grans agències de qualificació, Standard & Poor's, Moody i Fitch, els havien adjudicat a aquests productes la qualificació d'AAA, màxima solvència, setmanes abans que el seu valor es reduís a 0. Alan Greenspan, president llavors de la Reserva Federal i màxim guru de les fiances mundials, va reconèixer «encara que era conscient que moltes d'aquestes pràctiques estaven tenint lloc, no tenia ni idea del significatives que havien arribat a ser fins massa tard» Amb aquests antecedents pretendre que les treballadores i treballadors» siguin plenament conscients dels elements clau del producte «i dels riscos que corren només pot ser incompetència o cinisme.
7.- La CE enumera els promotors del PEPP, «bancs, companyies d'assegurances, gestors
d'actius, fons de pensions d'ocupació, empreses d'inversió». D'aprovar pel PE el PEPP, es produirà un desviament de possibles cotitzacions socials que podrien augmentar els
ingressos dels sistemes públics de pensions a empreses privades que obtindran importants beneficis.
Acords:
Per tot això volem sol·licitar a la Corporació Municipal d'aquest Ajuntament que:
- Acordi dirigir-se a la Comissió Europea perquè retirin la proposta del PEPP
- Acordi dirigir-se al Govern espanyol perquè proposi i doni suport a la retirada d'aquesta
proposta en el Consell d'Europa
- Acordi dirigir-se als grups Parlamentaris perquè rebutgin aquesta proposta de regulació
quan surti a debat.
- Acordi dirigir-se al Govern espanyol i als Grups Parlamentaris de la Comissió Europea per demanar-li que estudiï les mesures necessàries perquè els sistemes públics de pensions garanteixin unes pensions dignes i suficients.
- Acordi dirigir-se al Govern espanyol i als grups parlamentaris de la Comissió Europea
perquè promogui l'eliminació de les desgravacions fiscals de les aportacions als fons de
pensions privats.

Votació: A favor: PSC, ERC-AG i Crida-CUP. Abstenció: PdeCAT-Demòcrates i Ciutadans

Data de creació:  20 d'abril de 2018

Data de publicació:  20 d'abril de 2018

Entrada en vigor:  20 d'abril de 2018

31 de maig de 2018

Ajuntament de Granollers
Pl. de la Porxada 6. 08401 Granollers (Barcelona)
93 842 66 10 - 010
oac@ajuntament.granollers.cat