• Web municipal
• Mapa
• Accessibilitat
• Cercar

1).- Aprovació de l'acta de la sessió del dia 22 de desembre de 2015

2).- Control i fiscalització pel Ple dels òrgans de govern de la corporació i, en concret, dels acords adoptats per la Junta de Govern Local en les sessions números 43 a 46, corresponents als dies 1, 9, 15 i 22 de desembre de 2016, respectivament, pel repartiment que de les actes d'aquestes sessions s'ha efectuat als portaveus dels partits polítics, en els termes de l'article 22.2a) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i els articles 104 i 113.1.b) del RD 2568/1986, de 28 de novembre.

3).- Control i fiscalització pel Ple dels òrgans de govern de la corporació i, en concret, de les resolucions de l'alcalde president i els seus delegats, mitjançant donació de compte, en els termes de l'article 22.2a) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i dels articles 42 i 104 el RD 2568/1986, de 28 de novembre.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE GOVERN I ECONOMIA

4).- Donar compte de la contractació pel procediment de màxima urgència previst a l'article 291 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya

El ple dóna compte de la Resolució de la Regidoria d'Hisenda i Recursos Humans núm. 1791/2015 relativa a contractar una professora d'Educació Secundària, especialitat llengua catalana, de l'Escola Municipal del Treball, amb caràcter de substitució per jubilació.

 
COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE TERRITORI I CIUTAT

5).- Donar compte de l'ampliació del termini d'exposició pública de l'acord d'aprovació inicial de l'Ordenança de regulació específica de l'ús recreatiu pel que fa als clubs socials de cànnabis a Granollers

El Ple dóna compte de la Resolució de la Regidoria d'Urbanisme i Habitatge núm 126/2016, de l'ampliació del termini d'exposició pública de l'acord d'aprovació inicial de l'Ordenança de regulació específica de l'ús recreatiu pel que fa als clubs socials de cànnabis a Granollers. S'amplia pel termini d'un trenta dies hàbils més, comptat a partir del dia 28 de gener de 2016, per tal de facilitar la més àmplia informació i participació ciutadana. Transcorregut l'ampliació del termini esmentat, sense que s'hagi presentat cap reclamació, s'entendrà aprovat definitivament l'ordenança esmentada.

6).- Donar compte de a l'ampliació del termini d'exposició pública de l'acord d'aprovació inicial de la modificació puntual de les normes urbanístiques del Pla general d'ordenació urbana de Granollers, en els articles 108, 112, 114, 115, 119, 120, 125, 126 i 133

El Ple dóna compte de la Resolució de la Regidoria d'Urbanisme i Habitatge núm 125/2016, a l'ampliació del termini d'exposició pública de l'acord d'aprovació inicial de la modificació puntual de les normes urbanístiques del Pla general d'ordenació urbana de Granollers, en els articles 108, 112, 114, 115, 119, 120, 125, 126 i 133. S'aprova l'ampliació del termini d'exposició pública pel termini d'un mes més, comptat a partir del dia 16 de gener de 2016, per tal de facilitar la més àmplia informació i participació ciutadana.

7).- Dictamen relatiu a aprovar amb caràcter inicial l'actualització del Mapa de capacitat acústica de Granollers

El Ple aprova inicialment l'actualització del Mapa de capacitat acústica de Granollers, elaborat d'acord amb la legislació actualment vigent, i que s'incorporarà a l'annex 1 de l'Ordenança reguladora del soroll i les vibracions a Granollers, aprovada per l'Ajuntament en ple en sessió de dia 30 de novembre de 2010, posteriorment modificada per acord plenari de dia 26 de juliol de 2011.
Aquesta actualització passa per incorporar mesures i recomanacions, a més de veure els indicadors de la contaminació acústica de Granollers fent una comparativa dels mesuraments de 2009 amb els de 2014. Els resultats mostren un cert decrement dels registres més elevats de soroll a la ciutat i de tres punts on es superaven els 75 dB de dia ara, el 2014, passen a ser dos. I pel que fa als mesuraments entre 70 i 75 dB de 19 punts de 2009 es passa a 12 el 2014. Les mesures superiors a 70 dbA s'han reduït d'un 13 % (2009) al 8 % (2014), diferencial que equival, pràcticament a l'increment de mesuraments que estan per sota dels 55 dBA, que han passat del 73% de 2009 al 80% de 2014. També s'observa que les mesures superiors a 60 dBA s'han reduït d'un 14 % al 2009, a un 9 % el 2014.
Els dos punts més preocupants són el tram de la carretera de Lliçà que connecta amb la C-17 i també la Ronda Sud, entre el passeig Fluvial del marge dret fins a la connexió amb la C-17.
En un segon nivell, segons l'estudi, se situarien carrers com Francesc Ribas, l'avinguda Estació del Nord, el tram de la Ronda Sud, Enric Prat de la Riba, Josep Umbert, la carretera del Masnou i l'eix de l'avinguda Sant Esteve i del Parc que coincideix amb les artèries viàries principals d'entrada i sortida de la ciutat.
Un carrer ha vist incrementar el seu nivell de soroll en relació als mesuraments de 2009. És el carrer Puig i Perucho, a Can Mònic, perquè ara és un carrer que connecta amb la Ronda Nord, tot i que el seu nivell d'immissió no és molt alt.
Durant aquests darrers cinc anys i d'acord amb l'objectiu de millorar la qualitat acústica de Granollers s'han desplegat una sèrie d'actuacions:
- Augment de l'àrea de vianants del centre històric fins arribar als 50.000 m², entre elles el tram central del carrer Anselm Clavé, carrers Catalunya, Guayaquil, Lliri, Sant Josep de Calassanç...
- S'ha convertit en vies de calçada única i d'ús preferent per a vianants carrers que no són del centre històric, com les travessies Lledoner i Pizarro. També s'han habilitat prop de 2000 places d'aparcament gratuït en solars a una distància d'entre 5 i 10 minuts a peu del centre de la ciutat: La Bòbila, Ramon Llull, Joan Vinyoli, Carles Riba, Conca del Besòs, passeig de la Muntanya...
- Creació d'itineraris a peu mitjançant l'ampliació de voreres o la reducció o estretament de carrils de circulació que desincentiven l'ús del vehicle per moure's: Girona, passeig de la Muntanya, Mare de Déu de Núria, Vidal i Jumbert... En una ciutat on els moviments a peu o en bicicleta representen el 80 % dels desplaçaments interns i el 17,7 % en transport privat (dades 2015), indicadors que milloren substancialment les anteriors dades de 2005.
- Canvi del sentit en alguns carrers de l'entorn del centre històric per pacificar el trànsit i tenir menys soroll. Com farem ara en el carrer Corró, entre Torras i Bages i València.
- Potenciació de vies alternatives perifèriques no residencials, com l'avinguda de Sant Julià i el passeig de la Conca del Besòs amb la nova rotonda a la carretera del Masnou i el nou pont sobre el riu Congost a l'alçada del Parc Firal.
- Integració de totes les línies en la xarxa de TransGran (Conurbació de Granollers). Inversió en els autobusos híbrids, més ecològics i molt més silenciosos. N'hi ha dos en funcionament, i un tercer que s'encarregarà aquest any.
- Aposta per posar en valor la xarxa de carril bici que tenim i anar cap a la consolidació d'eixos ciclables. Incorporar en el nou projecte del carrer Girona facilitar els trajectes en bicicleta.
- Ús de l'asfalt sonoreductor en diverses vies d'alta capacitat de trànsit de la ciutat, com ara el carrer Girona i el passeig de la Muntanya i en les obres de manteniment d'asfalts en aquells carrers que ho fan aconsellable.

Votació: A favor: PSC, CiU, ERC, Ciutadans. En contra: CRIDA-CUP

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA D'ACCIÓ COMUNITÀRIA I BENESTAR

8).- Dictamen relatiu a l'aprovació del V Conveni interadministratiu de col·laboració entre l'Ajuntament de Granollers i el Consell Comarcal del Vallès Oriental per a la coordinació, la programació i el finançament de serveis socials pel període 2016-2019, i de l'addenda per l'any 2016

El Ple aprova el contingut i la signatura del V conveni interadministratiu de col·laboració entre l'Ajuntament de Granollers i el Consell Comarcal del Vallès Oriental per a la coordinació, la programació i el finançament de serveis socials per als anys 2015-2019 amb l'objectiu de consolidar la col·laboració en la concertació i el disseny de polítiques públiques comunes en l'àmbit dels serveis socials.

Aprovat per unanimitat

9).- Dictamen relatiu a aprovar la incorporació de l'Ajuntament de Granollers en el Consell de participació del Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental de la Generalitat de Catalunya, i nomenar el representant municipal

El Ple aprova la incorporació de l'Ajuntament de Granollers en el Consell de participació del Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental i es nomena la cinquena tinent d'alcalde i regidora de Salut Pública, Serveis Socials i Igualtat, Maria del Mar Sánchez, representant de l'Ajuntament de Granollers en el Consell.
La Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials, estableix que la promoció de la participació ciutadana és primordial per tal d'assegurar el sistema de Serveis Socials a les necessitats de les persones i la seva diversitat. La participació ciutadana en l'àmbit dels serveis socials s'articula en particular, el Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, que concreta que en els centres on es presenten serveis d'atenció diürna i serveis substitutoris de la llar, ha d'existir un consell de participació de centre com a òrgan de participació.

Aquests centres públics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya on es prestin serveis socials o es facin activitats socials i els centres privats amb finançament de la Generalitat han de complir les previsions del Decret. Aquesta regulació té caràcter supletori per a la resta de centres públics o finançats amb fons públics.

Votació: A favor: PSC, CiU, Ciutadans, CRIDA-CUP. Abstenció: ERC

JUNTA DE PORTAVEUS

10).- Mocions.

10.01.-Moció relativa a Moció que presenta el Grup Municipal d'ERC-AG en suport a les mobilitzacions i accions contra el Pla hidrològic de la Conca de l'Ebre
Votació de la moció: a favor: PSC-CP, CIU, ERC-AG-AM i CpG-CUP-PA; i abstenció: Ciutadans

El Consell de Ministres espanyol, el 8 de gener de 2016, va aprovar dos decrets que inclouen un total de 16 plans hidrològics de conca (per al període 2015-2021) entre els quals es troba el de l'Ebre. Aquest Pla ha tingut el rebuig de quatre de les nou comunitats autònomes que rega el riu Ebre (Catalunya, el País Basc, Navarra i el País Valencià).

Durant el procés seguit per elaborar aquest Pla de Conca de l'Ebre, ni la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ni el Govern espanyol han tingut en compte les al·legacions que diverses associacions, entitats, partits i institucions van presentar per denunciar l'impacte negatiu i la greu amenaça que representava el Pla, tant per a la sostenibilitat del tram final del riu i el delta de l'Ebre com per a les activitats econòmiques, agrícoles i pesqueres que s'hi desenvolupen.

El 25 de juny de 2015, la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre aprovava amb el vot favorable de gairebé tots els membres, una proposta de cabals per al tram final del riu Ebre i el Delta amb tres propostes diferenciades; per a anys secs, normals i humits. Així, segons les conclusions dels estudis presentats, el cabal ecològic per a un any sec hauria de ser de 5.871 hm3/anuals; per a un any normal hauria de ser de 7.732 hm3/anuals i per a un any humit, de 9.907 hm3/anuals. A més, s'incorporava una proposta de cabal mínim d'excepcionalitat per a casos de sequera prolongada amb 3.518 hm3/anuals. Aquesta proposta de cabals ambientals que garantia la subsistència del Delta, el manteniment de l'activitat pesquera i el gran ecosistema del Delta, va ser presentada en forma d'al·legacions per la Generalitat de Catalunya perquè s'inclogués en el nou Pla hidrològic de la Conca de l'Ebre, però no va ser atesa.

En canvi, el cabal del riu fixat per al nou Pla de Conca és de 3.100 hm3/anuals (sense diferenciar anys secs o humits) és a dir, 5.000 hm3/anuals menys, que els proposats per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. Així que, en cas que s'implementi, tindrà un impacte equivalent a 2,5 transvasaments dels planificats pel Ministre Arias Cañete al Plan Hidrológico Nacional. Mentre que algun altre Pla de conca ha fixat els cabals ecològics en el cent per cent de les masses d'aigua, el de l'Ebre estableix únicament un vuit per cent del total de les masses de l'aigua.

Aquest Pla fixa un repartiment del cabal del riu, que augmenta les concessions de nous regadius en 450.000 hectàrees quan el total del nou regadiu de tots els plans de l'Estat espanyol és de 700.000 hectàrees. La majoria d'aquestes hectàrees no tenen concessions i van lligades a 56 noves infraestructures de regulació (embassaments).

La Plataforma en Defensa de l'Ebre, durant la tramitació del Pla de conca, va presentar més de 4.030 al·legacions particulars basades en requeriments que havia fet la Comissió Europea al Govern espanyol que no van ser acceptades. La Comissió va constatar que mancava molta informació als diversos plans de conca espanyols per adaptar-se a les normatives europees, i va requerir al Govern espanyol que ho modifiqués. La Comissió va adreçar preguntes molt concretes al Govern sobre el contingut del Pla de Conca de l'Ebre; de fet, va assenyalar 32 discrepàncies, 10 de les quals eren idèntiques a les de la queixa que va fer arribar la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Davant l'amenaça que suposa aquest nou Pla hidrològic de conca per al futur socioeconòmic i mediambiental del tram final del riu Ebre, el delta de l'Ebre i els seus pobles, el Grup municipal d'ERC-Acció Granollers proposa al Ple l'adopció dels següents:

1. Manifestar al Govern de l'Estat espanyol el rebuig de l'Ajuntament de Granollers a l'aprovació definitiva del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre que va tenir lloc en Consell de Ministres el passat 8 de gener de 2016.

2. Donar suport a les accions, iniciatives i mobilitzacions socials que es facin contra el Pla hidrològic de la conca de l'Ebre.

3. Donar suport a les accions que el Govern de Catalunya, els ajuntaments, així com altres institucions i entitats socials, presentin davant la Comissió Europea i altres organismes de caràcter estatal i internacional amb l'objectiu de defensar els cabals ecològics aprovats per la Comissió per la Sosteniblitat de les Terres de l'Ebre.

4. Demanar a la Comissió de Medi Ambient europea que vetlli per l'adequació i el compliment del Pla Hidrològic de Conca de l'Ebre a les directives europees d'Aigua, Aus i Hàbitats.

4. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a la conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Govern espanyol, a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i a la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

10.02.-Moció relativa a Moció que presenta el Grup Municipal de la Crida per Granollers-CUP per una fiscalitat municipal progressiva i equitativa
Moció aprovada per unanimitat

Des de l'inici de la crisi, les rendes de les famílies catalanes han fet una caiguda que duplica la de la mitjana de la UE. Catalunya és dels països on més han augmentat les desigualtats. En els anys previs a la crisi els nivells de desigualtat eren inferiors a la mitjana europea i ara han passat a situar-se per sobre. L'escletxa a l'Estat ha crescut deu cops més que la mitjana europea. La pèrdua de la capacitat adquisitiva de la renda de les famílies catalanes s'està repartint d'una manera gens equitativa: les pèrdues relatives s'acumulen en els sectors de rendes baixes. Al mateix temps, es produeix una concentració de renda en la població més rica. Les diferències entre les rendes més altes i les més baixes s'incrementen. Exemplifica aquesta realitat el fet que el català més ric posseeixi el mateix que 155.000 famílies.

Segons l'informe "Una economia al servei de l'1%" d'Intermón Oxfam vint persones tenen a l'Estat tants diners com el 30% de la població. El patrimoni d'aquesta vintena de grans fortunes espanyoles es va incrementar un 15% durant el 2015, mentre que la riquesa del 99% restant va caure un 15%.

Les taxes de població desocupada i en atur a Granollers han assolit xifres més que preocupants. Tanmateix cal tenir en consideració que una part cada cop més important de les persones que treballen ho fa a temps parcial i de manera temporal. Fruit de la realitat dels microjobs i dels microsalaris la pobresa creix també entre el col·lectiu de persones inserides en el mercat laboral.

El poder adquisitiu d'un percentatge rellevant de granollerins i granollerines s'ha vist reduït, conseqüència de la política de reducció de jornades i salaris i de l'increment dels imports dels serveis bàsics, fins a xifres properes als límits imprescindibles per a la subsistència. Per aquest motiu i conseqüència de la lògica de prioritat de despesa algunes persones i famílies es veuen excloses del gaudi de serveis municipals subjectes a preus públics.

L'accés als serveis públics és un dret de tota la ciutadania i és una obligació de l'Ajuntament, com a administració més propera, fer el possible per garantir-lo. Atès que una forma més equitativa en els preus públics, més adaptada als ingressos de les diferents persones i famílies del municipi, permetria alleujar aquest problema, a l'hora que una tarifació adaptada a les rendes permetria incrementar el nombre de persones usuàries i per tant augmentar els ingressos econòmics per a l'Ajuntament, pel que fa a les taxes globals percebudes pel servei.

El concepte d'equitat en l'accés als serveis municipals subjectes a preus públics, només es pot desenvolupar aplicant correctors de progressivitat en les taxes. Atès que la pràctica adoptada per alguns ajuntaments, per tal d'assolir l'objectiu de l'equitat ha estat la tarifació social, que planteja l'establiment de diversos preus d'un mateix servei segons el nivell de renda de les persones usuàries; definint franges d'usuàries i un determinat preu per a cada franja, de manera que les rendes més altes paguen el 100% del preu del servei, mentre que les franges de rendes més baixes reben diferents percentatges de descompte en el preu.

Regular ajuts econòmics puntuals per a sectors de població específics en situació d'escassa capacitat econòmica, en la mesura de les possibilitats econòmiques i legals de l'ajuntament de Granollers, és una mesura que a més de facilitar la inclusió social, permet que la fiscalitat municipal avanci cap a una fiscalitat progressiva i equitativa.

Atès que la progressivitat, a través de tarificació social, en qualsevol contribució ciutadana, ja sigui a través d'impostos, taxes o preus públics, al finançament d'un servei públic municipal, és un dels instruments de que disposa l'administració local per avançar cap a la igualtat formal i material de la població que hi viu; des del Grup Municipal de la Crida per Granollers-CUP proposem al Ple de l'Ajuntament de Granollers l'adopció del següent acord:

1. Encomanar a la Comissió de l'Àrea de Govern i Economia, un estudi que analitzi la possibilitat de regular un sistema de tarificació social en l'establiment i fixació de preus públics, que s'ajusti per a cada persona a la seva renda individual o familiar, així com a d'altres circumstàncies personals i/o familiars. Sempre que hi hagi acord per part dels grups representats a la comissió aquesta podrà convidar a participar a persones especialitzades en la matèria i/o representants d'entitats que consideri oportú.

10.03.-Moció relativa a Moció que presenta el Grup Municipal d'ERC-AG de rebuig a la decisió judicial de desnonar una persona per no abonar 106,07€ d'un únic rebut de la Taxa d'escombraries
Moció aprovada: a favor: PSC-CP, CIU, ERC-AG-AM i C's. Abstenció: CpG-CUP-PA.

Dimarts 19 de gener de 2016 es va donar a conèixer a través dels mitjans de comunicació que la Sala Civil del Tribunal Suprem havia confirmat una sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona per la qual es declarava rescindit el contracte d'arrendament d'un habitatge de Granollers entre una llogatera i la propietària de l'immoble, acordant-ne el desnonament.

Fruit d'aquesta sentència, una dona de 87 anys que viu de lloguer des de 1963 serà desnonada de casa seva per no haver abonat els 106,07€ euros del rebut de la taxa de recollida d'escombraries de l'any 2011, taxa que sí va fer efectiva la propietària.

El cas va passar en primer lloc pel Jutjat de Primera Instància, que va desestimar la demanda perquè no hi havia acord previ entre les dues parts perquè fos la llogatera qui assumís l'import. En canvi, la secció 13 de l'Audiència Provincial de Barcelona, seguint els criteris d'altres Audiències, va determinar al maig de 2013 que no abonar la taxa era motiu per rescindir el contracte de lloguer. La llogatera va recórrer la sentència al Tribunal Suprem, que finalment ha dictaminat a favor de la propietària i condemna la llogatera a desallotjar l'habitatge i a pagar a la propietària la quantitat corresponent a la taxa.

Així doncs, a més de ser desnonada, l'anciana haurà de pagar els 106,07€ del rebut de les escombraries, els interessos de demora i tots els costos judicials.

Es tracta d'una decisió judicial absolutament desmesurada que atempta contra el dret universal a l'habitatge digne i que genera una situació de vulnerabilitat a l'afectada.

En l'àmbit de l'actuació municipal la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, resultat d'una ILP impulsada per la PAH, l'APE i altres entitats, vigent des d'agost de l'any passat, confereix als ajuntaments l'obligació i els mitjans per afrontar les situacions d'emergència habitacional.

Per tot això, el Grup Municipal d'ERC-AG proposa al Ple de l'Ajuntament de Granollers l'adopció dels següents acords:
1. Manifestar la incomprensió de l'Ajuntament de Granollers vers la decisió judicial, per la qual es declara rescindit un contracte d'arrendament d'un habitatge com a conseqüència del no pagament per part de la llogatera de 106,07€ del rebut de la taxa d'escombraries corresponent a l'any 2011.

2. Donar suport a la persona afectada per aquesta decisió judicial i posar a la seva disposició els serveis de l'Ajuntament de Granollers per tal de cercar solucions a la seva situació.

3. Fer arribar aquest acord a l'Audiència Provincial de Barcelona, el Tribunal Suprem i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Granollers.

DESCÀRREGA DE DOCUMENTS

Convocatòria de Ple de 26 de gener de 2016

Vídeo del Ple de 26 de gener de 2016

Acta de Ple de 26 de gener de 2016