Seu Electrònica - Resum dels acords de Ple de 29 d'abril de 2014

Inici -> L'Ajuntament -> Ple municipal

Resum dels acords de Ple de 29 d'abril de 2014

tornar

imprimir

escoltar

1).- Aprovació de l'acta de la sessió del dia 25 de març de 2014

2).- Control i fiscalització pel Ple dels òrgans de govern de la corporació i, en concret, dels acords adoptats per la Junta de Govern Local en les sessions números 9 a 12, corresponents als dies 4, 11, 18 i 25 de març, respectivament, pel repartiment que de les actes d'aquestes sessions s'ha efectuat als portaveus dels partits polítics, en els termes de l'article 22.2a) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i els articles 104 i 113.1.b) del RD 2568/1986, de 28 de novembre.

3).- Control i fiscalització pel Ple dels òrgans de govern de la corporació i, en concret, de les resolucions de l'alcalde president i els seus delegats, mitjançant donació de compte, en els termes de l'article 22.2a) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i dels articles 42 i 104 el RD 2568/1986, de 28 de novembre.

4).- Dictamen relatiu a Designació dels membres de les meses electorals per a les eleccions al Parlament Europeu del dia 25 de maig de 2014

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA I CIUTADANIA

5).- Dictamen relatiu a restar assabentat de l'informe de gestió del 2013, relatiu a Granollers, del Síndic de Greuges de Catalunya

D'acord amb el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Granollers i el Síndic de Greuges de Catalunya, en data 17 de desembre de 2012. El Síndic ha d'oferir a l'Ajuntament una visió singularitzada de supervisió que es concreta de la tramesa a l'Ajuntament d'un informe anual que recull la situació de les queixes tramitades pel Síndic que fan referència al municipi i un detall estadístic de les consultes provinents de persones i entitats residents a Granollers que s'hagin atès des del Síndic, sense que hagin arribat a constituir una queixa, i un detall dels elements concrets de referència a la bona administració que se'n desprenguin.

Les queixes i les consultes tramitades pel Síndic durant l'any 2013 de residents a Granollers han estat 169, de les quals 98 han estat queixes i 71, consultes. Aquesta xifra modula a la baixa el total d'actuacions sol·licitades els anys anteriors. Les administracions afectades en les queixes presentades per persones amb veïnatge a Granollers hi ha un nombre més alt de queixes adreçades a l'Administració de la Generalitat (55 queixes), davant les 20 que es corresponen a l'Administració local (Ajuntament). Només 4 queixes van anar adreçades a empreses privades d'electricitat i telefonia. Pel que fa a la matèria objecte de les actuacions tramitades durant el 2013 de persones residents a Granollers, la majoria s'ha concentrat en temes de polítiques socials (58 de 169), administració pública i tributs (46), i consum (28 actuacions).

6).- Dictamen relatiu a aprovar el projecte de foment del voluntariat "Punt de Voluntariat de Granollers"

El Punt de Voluntariat de Granollers és un projecte destinat a promoure la cultura de la participació a través de la figura del voluntariat, vinculant les persones interessades en fer voluntariat amb alguna entitat sense ànim de lucre del municipi, que desenvolupi projectes en aquest àmbit. També ho és fomentar els valors que es desprenen de la pràctica del voluntariat, com són: la solidaritat, el compromís, la responsabilitat, la llibertat, el civisme, l'altruisme, la participació i el respecte, entre d'altres.
Aquesta proposta es va aprovar per part de Consell Directiu del Pla Estratègic i és un projecte estratègic de Granollers.

Objectius

Objectius generals
· Fomentar la responsabilitat social dels ciutadans
· Fomentar el voluntariat en les organitzacions sense ànim de lucre

Objectius específics

· Treballar en xarxa entre les entitats no lucratives i l'ajuntament en la promoció del voluntariat
· Donar resposta a necessitats socials estimulant la responsabilitat dels ciutadans a través de les organitzacions sense ànim de lucre
· Donar resposta a actuacions comunitàries per tal de crear un entorn més just, solidari, equilibrat, pacífic i respectuós amb el medi
· Aportar instruments i recursos formatius a voluntaris i entitats

Atès que la finalitat d'aquest projecte és a llarg termini també es considera que els objectius s'han d'anar revisant a mida que el Punt de Voluntariat vagi creixent en experiència i vivència.

Organització gestora

- Taula d'Entitats de Voluntariat: formada per entitats diverses de voluntariat adscrites al projecte del Punt de Voluntariat, mitjançant resolució d'alcaldia.
- Ajuntament de Granollers
· Responsable polític: Regidor de Participació Ciutadana.
· Responsable tècnic: Cap del servei de Participació Ciutadana.
· Responsable de gestió: Tècnica de Can Jonch.
· Suport tècnic: Tècnic d'informació i acollida de Can Jonch.
- Supervisió: Director del Pla Estratègic de Granollers.

Destinataris

Els voluntaris i les voluntàries: Totes les persones majors de 18 anys, o de 16 anys amb la corresponent autorització dels pares o tutors legals, que tenen ganes de donar un cop de mà, respectant les demandes de les entitats sobre l'edat mínima requerida per fer el voluntariat.

El Punt del Voluntariat s'ubicarà a Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau i oferirà un horari d'atenció presencial en el marc del que ja ofereix Can Jonch, així com es defineix un lloc web com a punt d'informació i d'atenció virtual.

Aprovat per unanimitat

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE SERVEIS A LA PERSONA

7).- Dictamen relatiu a aprovar el conveni de transferència de fons de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d'Ensenyament, i l'Ajuntament de Granollers per finançar el funcionament dels centres educatius de titularitat municipal que integren el Servei d'Educació de Catalunya per l'any 2014 i l'ajust del període juliol - desembre de 2013

El conveni té per objecte la transferència de recursos econòmics per part del Departament d'Ensenyament a l'Ajuntament de Granollers, per finançar el funcionament dels centres de la seva titularitat: Escola Municipal Salvador Llobet, Escola Municipal del Treball i Centre d'Educació Especial Montserrat Montero que imparteixen ensenyaments incloses a l'article 5.2 de la Llei d'educació, d'acord amb la programació educativa, durant l'any 2014, així com per actualitzar els imports de les despeses de funcionament d'aquests centres durant el període de juliol a desembre de 2013.

Aprovat per unanimitat

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE GOVERN I ECONOMIA

8).- Dictamen relatiu a aprovació de la modificació de l'acord de Ple de data 5 de juliol de 2011 de nomenament de representants municipals en diversos òrgans i organismes

Aprovar la modificació de l'acord del Ple de data 5 de juliol de 2011 referida a la modificació del representant del grup municipal del Partit Popular al Consell Directiu del Pla Estratègic de Granollers de forma que la representació municipal quedaria de la següent manera: President: Alcalde de Granollers - Josep Mayoral
El 3r tinent d'alcalde i regidor de Programació, Sr. Albert Camps i Giró. La regidora del Pla estratègic, Sra. Carme Garrido i López. Vocals: PSC (1) ¿ Alba Barnusell, CiU (1) ¿ Àlex Sastre i Prieto, PP (1) ¿ Javier Rojas Botella, ICV-EUIA-E (1) - Josep Casasnovas Vaquero, AG (1) - Pep Mur i Planas

Aprovat per unanimitat

9).- Dictamen relatiu a restar assabentat de la resolució d'alcaldia de data 31 de març de 2014 per la que s'aprova el Pla Pressupostari a mig termini pel període 2015-2017

El Ple aprova restar assabentat de la resolució d'Alcaldia núm. 200/2014 per la qual s'aprova el Pla Pressupostari a mig termini pel període 2015-2017. D'acord amb l'aplicació de l'article 29 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF) que estableix que les Administracions Públiques elaboraran un pla pressupostari a mig termini en el que s'emmarcarà l'elaboració dels seus Pressupostos anuals i a través del qual es garantirà una programació pressupostària coherent amb els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic.

10).- Dictamen relatiu a l'aprovació inicial de l'expedient MC AJT 14/2014 de modificació del Pressupost de l'Ajuntament per crèdit extraordinari

El Ple aprova inicialment l'expedient MC AJT 14/2014 de modificació del Pressupost de l'Ajuntament per crèdit extraordinari per un import de 307.334,25€,

Votació: A favor: PSC. Abstenció: CiU, PP, ICV-EUiA, AG

11).- Dictamen relatiu a l'aprovació inicial de l'expedient MC AJT 13/2014 de modificació del Pressupost de l'Ajuntament per suplement de crèdit

El Ple aprova inicialment l'expedient MC AJT 13/2014 de modificació del Pressupost de l'Ajuntament per suplement de crèdits per un import de 929.292,54€.

Votació: A favor: PSC, CiU, ICV-EUiA. Abstenció: PP, AG

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE TERRITORI I CIUTAT

12).- Dictamen relatiu a aprovar els documents de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: la "Declaració de Vilanova i la Geltrú per l'adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i el litoral" i l' "Acord per un salt endavant del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per una energia sostenible local", i sol·licitar formar part del Club del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses de Catalunya

Des de l'any 1997 l'Ajuntament de Granollers és membre de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i mitjançant el Servei de Medi Ambient i Espais Verds participa en diversos grups de treball: energia sostenible local, millora de la qualitat de l'aire, educació per a la sostenibilitat i consum responsable i prevenció de residus.

Des de l'any 2008 l'Ajuntament de Granollers està adherit al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses per una Energia Sostenible per aconseguir els objectius comunitaris de reducció de gasos efecte hivernacle, aprovat pel Ple de la corporació el 29 de juliol de 2008.

En data 18 de març de 2014 es va celebra la 14a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, per debatre diversos aspectes sobre la implicació dels poders locals en la lluita contra el canvi climàtic.

El Ple aprova "la Declaració de Vilanova i la Geltrú per l'adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i el litoral" i l'Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un salt endavant del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses i per una Energia sostenible local

"DECLARACIÓ
DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Per l'adaptació als efectes del canvi climàtic
en el territori i el litoral

Les ciutats i els pobles tornem a posar de manifest que els experts en canvi climàtic de l'Intergovernamental Panel on Climate Change (IPCC) han reafirmat en el seu Cinquè Informe d'Avaluació, que les activitats humanes tenen un impacte sobre el clima de la Terra. També, l'Agència Europea de Medi Ambient i el Grup d'experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) assenyalen que el canvi climàtic amenaça les diferents regions d'Europa i del nostre país a través d'una sèrie de variacions graduals i apreciables, com ara l'augment de la temperatura, les alteracions del vent i les precipitacions, pèrdua de biodiversitat, la major freqüència d'inundacions o episodis climàtics severs.

El canvi climàtic es considera ja un fet important a tenir en compte en la planificació del nostre present i futur1 . Ja fa un temps que tenim assumida la necessitat de mitigar el canvi climàtic. I ara hem de pensar també en l'adaptació, entesa com la resiliència dels ecosistemes i dels sistemes socials, capaços d'adaptar-se a les pertorbacions. En cas contrari, els costos pels danys ocasionats seguiran augmentant. Mitigació i adaptació al canvi climàtic són ja dues cares de la mateixa moneda, complementàries i que cal afrontar per igual.

La previsió d'efectes, doncs, és diversa i afectarà de manera patent els ecosistemes i la dinàmica de les societats humanes. Un dels pronòstics més indiscutits, en el qual, i en nom de tots els municipis litorals del país, es vol fer èmfasi des del municipi que avui ens acull, és l'impacte important que tindrà el canvi climàtic sobre el litoral i l'ambient marí. És notori que la major part de les ciutats del món estan ubicades al litoral, la qual cosa fa palesa la dimensió planetària de la problemàtica, i que cal contemplar la interrelació internacional de la qüestió. Els impactes del canvi climàtic són, per tant, d'especial rellevància en el nostre entorn geogràfic i cultural del mar Mediterrani.

Els ambients litorals i marítims són fonamentals en les dinàmiques ecològiques i la seva alteració tindrà repercussions socials i econòmiques de gran calat: canvis en el litoral i els ecosistemes marins, afectació a sediments, pèrdua de sorres i de superfície de platja, reorientació de la línia de costa, acumulació de sorres i danys en les infraestructures litorals, augment del nivell del mar i canvis en la intensitat, freqüència i direcció de l'onatge.

A més, caldrà tenir en compte l'adaptació de les infrastructures urbanes competents en la gestió del cicle de l'aigua, per tal que puguin fer front als potencials impactes del canvi climàtic. Així doncs, caldrà reduir la vulnerabilitat de les instal·lacions d'aigua davant fenòmens meteorològics extrems.

En conclusió, el canvi climàtic té una influència del canvi climàtic sobre les nostres societats, però especialment sobre els sectors i territoris més vulnerables.

Les autoritats locals som agents clau en la implementació de mesures d'adaptació que millorin la resiliència del territori en àmbits com ara l'ordenació del territori, la salut, la protecció civil i el medi ambient. Les accions d'adaptació comporten oportunitats i milloren la qualitat de vida de la ciutadania, promouen el desenvolupament sostenible, estimulen la inversió de projectes basats en la resiliència i creen llocs de treball i, per tant, s'han d'integrar en les polítiques i en la planificació urbana.

La Unió Europea proposa introduir l'adaptació al canvi climàtic en el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible Local, amb el llançament d'una iniciativa per promoure un compromís voluntari a incorporar estratègies locals d'adaptació i activitats de sensibilització. El Pacte ofereix un marc prometedor per tal que les ciutats i els pobles prenguin mesures i creïn xarxes on la mitigació i l'adaptació puguin considerar-se deforma integrada.

En conclusió, els municipis tenim un paper fonamental en l'aplicació de les estratègies esmentades i, en conseqüència ens correspon la responsabilitat de liderar la lluita contra el canvi climàtic.

És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat,
Acordem,

Contribuir a l'adaptació de les ciutats i pobles i al desenvolupament de territoris resilients i, ja que això és també una oportunitat per detectar vulnerabilitats i planificar la gestió municipal enfront dels riscs. Això comporta millorar la nostra capacitat d'adaptació a través de la creació d' estratègies d'adaptació local al canvi climàtic, o bé de la integració de l'adaptació al canvi climàtic als nostre plans, conjuntament amb altres ens locals, amb el suport de les diputacions, com a ens coordinadors, i de la Generalitat de Catalunya, i en un termini no superior a dos anys.

Definir estratègies d'adaptació d'acord amb una metodologia que inclogui l'avaluació dels riscos com a base per prioritzar les accions, Cal doncs, fer una diagnosi de vulnerabilitat, identificar els riscos i els recursos necessaris per afrontar-los i, establir les mesures d'adaptació. La posada en pràctica de l'estratègia ha de comportar l'avaluació del progrés i la revisió d'acord amb els canvis de l'entorn i de les noves prioritats.

Mobilitzar els agents implicats i treballar plegats per reduir la vulnerabilitat local, compartir l'experiència i els coneixements, i informar la ciutadania i els mitjans locals sobre l'evolució de l'estratègia d'adaptació, així com encoratjar altres ciutats i pobles a unir-se a la iniciativa.

Promoure la gestió i la protecció integral de l'espai marí, amb altres ciutats de l'entorn mediterrani, conscients que és un dels àmbits més perjudicats pel canvi climàtic amb el previsible augment del nivell del mar i, alhora, un dels més decisius en el manteniment de la sostenibilitat territorial, especialment al nostre país, que disposa d'un front litoral extens que concentra bona part de la població. Constatem, a més, que l'espai marí és una de les majors reserves de biodiversitat del nostre territori, una font molt important de recursos per a les economies locals i un patrimoni cultural de primer ordre.

Preveure les accions d'adaptació i de prevenció de riscos relacionades amb els impactes del clima ¿inundacions, precipitacions intenses, incendis, tornados i mànegues, temperatures extremes i onades de calor, episodis de sequera¿,sobre els ecosistemes terrestres i els sistemes urbans ¿increment de l'efecte illa de calor¿, i els seus efectes sobre l'agronomia, el verd urbà, de l'entorn rural, la salut de la població i sobre el turisme. I preveure i posar en marxa mesures i programes per tal la influència del canvi climàtic no recaigui sobre la població més vulnerable.

Actuar per una gestió sostenible i eficient del cicle de l'aigua que ens permeti tenir més capacitat de reacció enfront dels canvis, sense oblidar la gestió bàsica quotidiana. Les accions passen per un ús eficient del recurs hídrics i per l'increment i la garantia de la disponibilitat de fonts d'abastament en qualitat i quantitat, l'augment dels recursos complementaris, la protecció i recuperació dels aqüífers, ¿sobretot en l'àmbit costaner, amb risc d'intrusió salina¿, els sanejament adequat de les aigües residuals, i el desenvolupament de l'adaptació de les instal·lacions i infrastructures del cicle de l'aigua de proveïment i sanejament.

Garantir la coordinació de les polítiques de mitigació i adaptació, de manera que les mesures adoptades en qualsevol dels dos aspectes no vagi en detriment de l'altre. Aquest enfocament coordinat és essencial per desenvolupar les mesures d'adaptació de forma eficaç a escala local.

A fer difusió d'aquest acord en els mitjans de comunicació generals i locals, als òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#adaptaciocanviclimatic #DeclaracióVilanova).

Finalment, ens instem a presentar la Declaració de Vilanova i la Geltrú en els respectius plens municipals abans del 5 de juny i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s'hi adoptin, per tal de donar el màxim suport al compromís local envers l'adaptació al canvi climàtic.

14a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2014

1 A Europa s'està presentant una nova Estratègia Europea per a l'adaptació i a Catalunya disposem de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020.)."

"ACORD DE LA XARXA
per un Salt endavant del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses i per una Energia sostenible local

Ara fa cinc anys, les ciutats i els pobles vam començar, voluntàriament, a recórrer un camí que ens implicava en la mitigació del canvi climàtic a través del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible Local. En aquell moment vam assumir l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels nostre municipis en més d'un 20% per a l'any 2020, mitjançant la promoció de les energies renovables i de l'estalvi i l'eficiència energètica.

Avui, més de 5000 municipis catalans s'han adherit al Pacte i s'han redactat més de 350 Plans d'Acció per l'Energia Sostenible (PAES), els quals han permès concretar accions en camps diversos, com ara l'impuls de les energies renovables (fotovoltaica, tèrmica i biomassa), l'eficiència energètica de l'enllumenat públic i l'estalvi en equipaments municipals (escoles, poliesportius, edificis d'oficines, etc.), formació i capacitació a treballadors i agents locals i la sensibilització dels nostres veïns i veïnes.

Un moviment local d'èxit que, promogut des de la Comissió Europea a través de l'Oficina del Pacte, ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, com a primera entitat coordinadora del Pacte, així com també de la resta d'entitats coordinadores: les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, totes les quals han ofert als ens locals suport polític, tècnic, econòmic i jurídic.

El camí recorregut ens ha permès aprendre, i assolir èxits, però no ha estat tant planer com podíem preveure ara fa cinc anys. Hem trobat obstacles inesperats: una crisi severa, canvis en les prioritats econòmiques i socials i, sovint, traves administratives i normatives dins l'administració ¿de vegades la mateixa administració local- i, molt especialment, del Govern de l'Estat: en aquest sentit convé assenyalar que la Llei 24/2013, del sector elèctric, constitueix un atac deliberat contra les polítiques de mitigació del canvi climàtic, i en concret contra l'eficiència i l'estalvi energètic.

La feina feta fins ara ens ha de servir per afrontar nous reptes i ha d'aprofitar-se per fer un nou pas endavant del compromís de les ciutats i pobles per lluitar contra el canvi climàtic i promoure una energia sostenible local. Ens esperen poc més de cinc anys per arribar a l'any 2020, on farem una primera aturada en el trajecte.

Però volem continuar avançant cap a objectius més ambiciosos de reducció dels gasos d'efecte hivernacle. En concret, i en la línia dels objectius establerts per la Comissió europea1, per l'any 2030 ens proposem reduir les emissions un 40 %, una fita llunyana però per a la qual cal assentar ara les bases de treball.

En tot cas, per continuar fent camí ens calen menys obstacles, més companys de viatge i més suport tècnic i econòmic.

El Pacte ha d'entrar, doncs, en una nova fase. Precisament, el gran èxit que la iniciativa ha tingut al nostre país ¿il·lustrada pel fet que més del 80% de la població viu en comunitats compromeses amb la reducció d'emissions de CO2-, requereix ara de noves formes d'acció i de col·laboració que han de passar necessàriament per un enfortiment de la governança multinivell.

D'una banda, considerem prioritari un reforç de la coordinació entre les ciutats i els pobles, les comarques i les províncies, en el marc de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, com a entitat promotora del Pacte i a través del Club del Pacte dels Alcaldes. I, d'una altra, propugnem una nova forma de col·laboració amb les administracions supralocals i els governs català, espanyol i europeu.

La implantació creixent i reeixida del Pacte arreu del país, no ha tingut, en canvi, un ressò i un replantejament de prioritats en les polítiques nacionals d'energia pel que fa al suport als governs locals en l'aplicació dels Plans d'Acció d'Energia Sostenible. Les Estratègies Catalana i Espanyola han de reconèixer i incorporar la feina feta per les ciutats i els pobles en el marc del Pacte, i han d'adoptar-la com a eix central de la transformació de les polítiques d'energia del país.

Fins ara, els esforços principals dels ens locals s'han dirigit cap als consums de les instal·lacions i dels equipaments municipals. El repte, ara, s'estén cap al consum domèstic i el transport privat. Se'ns plantegen també nous reptes per avançar cap a un ús més equitatiu dels recursos.

Cal denunciar la influència del canvi climàtic sobre els sectors i territoris més vulnerables i empobrits de les societats, i tanmateix denunciar que la mala gestió energètica especialment els seus elevats costos, fan augmentar la pobresa energètica d'una part de la nostra població. Per tant, un dels primers nous reptes a assumir és la mitigació de la pobresa energètica.

Així mateix, és necessari un avenç cap a l'autonomia energètica que permeti minimitzar les fluctuacions de preus en els mercats internacionals, amb l'ús de recursos energètics propis i renovables que mitiguen el canvi climàtic, generen riquesa i llocs de treball no deslocalitzables, i incentiven la innovació tecnològica.

Les ciutats i els pobles mostrem la nostra preocupació per totes aquestes circumstàncies i per aquests motius:

INSTEM a la COMISSIÓ EUROPEA a FER UN SALT ENDAVANT amb el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible a través de:

1. L'impuls a una nova etapa del Pacte amb més energia, suport i recursos dels esmerçats fins ara.

2. Seguir impulsant programes financers i fons específics (Horitzó 2020, Interreg Europa, Life, FEDER...) que prioritzin l'eficiència energètica, l'energia intel·ligent i la mobilitat sostenible, que vagin de la mà amb els objectius dels PAES; i a donar suport als governs locals per tal de tenir accés a aquest programes financers per al període 2014-2020.

3. L'elaboració, conjuntament amb els ens locals, de les estratègies financeres per a l'aplicació de les accions del PAES, les quals han de generar recursos financers per a propostes sòlides, viables i que garanteixin la rendibilitat de la inversió. Les inversions vinculades a les ciutats i els pobles s'han de basar en la col·laboració entre els ciutadans, les empreses i les entitats socials.

4. L'establiment d'un diàleg amb els governs supramunicipals a tots nivells per tal que presentin propostes de suport per tal que els ens locals puguin executar les accions dels PAES.

5. L'aprovació d'objectius vinculants i ambiciosos per a l'any 2030 amb la finalitat de continuar impulsant -també en l'àmbit local - una política energètica local sostenible a mig i llarg termini, més enllà del 2020.

REQUERIM al GOVERN DE L'ESTAT:

1. A resoldre el marc regulatori del mercat elèctric tenint en compte els criteris i els compromisos del Pacte: impuls a les energies renovables locals, eficiència i estalvi energètics, i mitigació del canvi climàtic.

DEMANEM a les ADMINISTRACIONS SUPRAMUNICIPALS (Estat, Generalitat de Catalunya) a FER UN SALT ENDAVANT EN EL PACTE de manera que:

1. Les polítiques energètiques i de canvi climàtic tinguin en compte el moviment del Pacte i l'incorporin com un element fonamental d'acció.

2. S'impulsin programes de suport per l'aplicació de les accions del PAES, i es doni suport a l'accés als programes financers i als fons específics europeus.

3. Es mostri una aposta ferma per les energies renovables que permeti un ús més gran dels recursos propis, els quals comporten una dependència energètica menor i afavoreixen la creació de llocs de treball no deslocalitzables.

4. S'estableixi el marc legal i estratègic adient per prevenir i pal·liar situacions de pobresa energètica, amb una integració més clara dels vessants socials, econòmics i ambientals.

5. Es determini un marc normatiu que faciliti l'obtenció de les dades globals i individualitzades de consums energètics a l'usuari final.

És per tot això que les ciutats i pobles ens COMPROMETEM a FER UN SALT ENDANVANT EN EL PACTE, i especialment a:

1. Assumir els compromisos en matèria de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per l'any 2030 i a afrontar els nous reptes que se'n derivin.

2. Lluitar contra les situacions de pobresa energètica, i a vetllar per la integració de les polítiques socials, econòmiques i ambientals

3. Intensificar les accions en tots els àmbits del compromís del Pacte en què encara no s'ha actuat suficientment: sector residencial, terciari i transport.

4. Avançar per reduir la dependència energètica mitjançant la promoció de l'ús de recursos propis renovables, per tal d'esdevenir exemple per a altres administracions i per a la resta de la societat.

5. Fer el seguiment del compliment dels compromisos del Pacte.

6. Impulsar la participació ciutadana en l'àmbit energètic com a usuaris finals i com a potencials productors/promotors.

Finalment, ens instem a presentar l'Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un salt endavant del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses i per una Energia sostenible local en els respectius plens municipals i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s'hi adoptin, per tal de donar la màxima visibilitat al nostre compromís.

A traslladar els acords a la Comissió Europea, al Govern de l'Estat, al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, i a les associacions en defensa de l'energia sostenible, renovable i local.

A donar difusió d'aquest acord als mitjans de comunicació generals i locals, òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#energiasostenible).

14a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2014

Aprovat per unanimitat

JUNTA DE PORTAVEUS

13).- Mocions

13.03.-Moció relativa a Moció que presenten els Grups Municipals d'ICV-EUiA-E i del PP en suport a la proposta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament pel diàleg entre el Govern escollit democràticament de Veneçuela i totes les forces polítiques i socials del país
Aprovada per unanimitat de la Junta de Portaveus

Primer.- Demanar al govern de Veneçuela i a totes les forces polítiques i socials del país que dialoguin dins del marc democràtic i constitucional, i instem a què qualsevol demanda ha de ser canalitzada de forma pacífica, per la via democràtica, i respectant l'Estat de Dret i les seves institucions.

Segon.- Condemnar tots els actes de violència que es produeixin per qualsevol de les parts i instem a què es garanteixin els drets a la llibertat d'expressió, associació, reunió i els resultats electorals de les darreres eleccions presidencials i legislatives.

Tercer.- Donar suport a totes les iniciatives que des dels organismes internacionals s'estan duent a terme per afavorir el diàleg entre les parts i el respecte a la independència d'aquest país.

Quart.- Instar els principals organismes regionals del continent (OEA, CELAC, UNASUR, MERCOSUR i ALBA) a sumar esforços diplomàtics per defensar el manteniment de l'ordre democràtic a Veneçuela, rebutjar qualsevol tipus de violència i de vulneració dels drets humans, i enfortir la via del diàleg i de la participació ciutadana com a única sortida per superar la crisi, tot respectant la sobirania i l'estat de dret veneçolans.