Inici -> L'Ajuntament -> Ple municipal

Resum dels acords de Ple de 25 de maig de 2010

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE PROGRAMACIÓ, RELACIONS CIUTADANES I SERVEIS D'ALCALDIA

4).- Dictamen relatiu a aprovació inicial de l'Ordenança d'espais d'ús públic i Civisme de Granollers

El Ple aprova l'Ordenança dels Espais d'Ús Públic i Civisme que deroga les ordenances de la Via Pública, de Civisme i Convivència i bona part de l'ordenança de Tinença d'Animals, alhora que inclou nous articles aportats pels serveis d'Espais Verds, Urbanisme i Medi Ambient al voltant de l'ús dels espais públics. A més, aquesta nova ordenança ha rebut, entre d'altres, aportacions de tècnics municipals de serveis municipals diversos que formen part del Grup de Civisme i Convivència Ciutadana.

L'Ordenança dels Espais d'Ús Públic i Civisme reuneix en un únic text tots els aspectes relacionats amb l'ús dels espais públics per part de la ciutadania, la imatge de la ciutat i dels espais privats d'ús públic, i també els principals aspectes de civisme, convivència i conducta de la ciutadania. D'aquesta manera, tots els agents municipals la tasca dels quals estigui relacionada amb l'ús dels espais públics (inspectors, tècnics, agents de policia, agents cívics...) disposaran d'un únic text regulador, que recollirà la immensa majoria d'activitats que passen a l'espai públic.

L'estructura d'aquesta Ordenança està dividida en 11 títols i 11 anexos, amb el detall més específic de les diverses normes d'ús dels espais públics i de les condicions de les diferents llicències d'ús privatiu de la via pública.

Els títols de la nova ordenança són:

Títol I. Objecte i àmbit d'aplicació. L'objecte d'aquesta ordenança és regular les condicions d'ocupació, neteja, recollida de residus i manteniment de les vies i els espais destinats a l'ús públic, les condicions de manteniment i ornamentació de les façanes, solars i edificacions que confrontin amb espais d'ús públic, les condicions d'ús comú general i d'ús comú especial d'aquests espais i les obligacions dels ciutadans i usuaris. En aquest sentit, una de les novetats de l'ordenança és que també es regulen espais privats d'ús públic com ara porxos o jardins interiors entre edificis. D'altra banda, l'Ordenança preveu establir un clima de civisme i respecte mutu que fomenti la tolerància entre els ciutadans i les ciutadanes i preveure mecanismes per corregir i, si s'escau, sancionar les actituds incíviques, negligents i irresponsables que deteriorin la qualitat de vida.
Pel que fa a l'àmbit, aquesta ordenança s'aplica en el terme de Granollers, alhora que s'ha incorporat la normativa d'ús de la Porxada, com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Títol II. De la retolació i numeració de la via pública. S'han concretat alguns aspectes que no preveia l'Institut Nacional d'Estadística relatius a la distribució de la numeració i els elements a numerar.

Títol III. Dels elements estructurals dels espais públics. S'estableix la regulació del mobiliari urbà d'ús públic i dels elements estructurals dels espais públics, així com els elements de joc infantil i esportius i les fonts públiques.

Títol IV. De la neteja, imatge i conservació. En aquest títol es regula la neteja dels espais públics, inclosos els privats d'ús públic, la retirada de residus i objectes abandonats i les obres en els espais d'ús públic, així com la imatge i neteja de l'exterior dels immobles. Així, s'han concretat diversos aspectes relacionats amb la col·locació de tendals, d'aparells d'aire condicionat i antenes, o usos en balcons, finestres i terrats, etc.

Títol V. La recollida de residus sòlids urbans. Els capítols d'aquest títol, que no presenta novetats destacades, defineix els residus, els classifica i marca les responsabilitats pel que fa la recollida de residus sòlids urbans; i també sobre la recollida d'escombraries domiciliària, la recollida sectorial de residus, de terres i runes i de residus industrials.

Títol VI. De la utilització de la via pública i altres espais d'ús públic. Títol que regula, entre d'altres, la venda a la via pública, la col·locació a la via pública de taules i cadires, i les obligacions i responsabilitats pel que fa a les obres, els quioscos i les activitats dins dels espais d'ús públic.

Títol VII. Usos als espais verds. És un títol totalment nou. Es marquen pautes d'ús dins els espais verds del terme, es regula la protecció d'elements vegetals i animals, els espais de lleure per a gossos, la protecció de zones verdes, la circulació de vehicles en els espais verds o les obligacions dels propietaris de terrenys forestals i el que es prohibeix fer en aquests.

Títol VIII. Dels animals als espais públics. La novetat més important d'aquest títol és la prohibició de donar menjar als animals urbans des de balcons, terrasses, patis interiors o similars. Aquest fet respon a la necessitat que s'evitin concentracions d'animals que puguin generar molèsties o problemes de salubritat a l'entorn.

Títol IX. Del comportament i conducta dels ciutadans. Aquest títol regula aspectes com el consum de begudes als espais públics, jocs i juguesques, focs i activitats pirotècniques, conductes a les festes populars, protecció del menor i d'altres col·lectius amb especial vulnerabilitat, fums, pudors, sorolls, etc.

Títol X. De la utilització de l'espai públic per oferir, demandar i mantenir serveis de naturalesa sexual. Aquest és un títol nou, no regulat en cap ordenança anterior, en el qual es prohibeix la prostitució en l'espai públic. Alhora s'estableix quina és la intervenció municipal en el camp de la prostitució.

Títol XI. Infraccions, sancions i procediment sancionador. Una de les principals novetats d'aquest títol és l'article relatiu a la prestació i treballs en benefici de la comunitat. En aquest sentit es diu que els infractors majors d'edat i els pares o tutors dels infractors menors d'edat majors de setze anys poden sol·licitar la condonació de la sanció o d'una part d'aquesta, per treballs en benefici de la comunitat, quan l'Ajuntament disposi d'un protocol d'actuació a aquest efecte.

L'elaboració d'aquesta nova ordenança, que se sotmetrà a informació pública un cop el Ple l'aprovi inicialment, no respon a un fet aïllat, sinó que és una acció més de la seixantena previstes en un Pla d'actuació de civisme que lidera l'Àrea de Programació, Relacions Ciutadanes i Serveis d'Alcaldia i que s'ha estat treballant en el si del Grup de Civisme i Convivència Ciutadanes, format per tècnics municipals de diversos serveis. Un dels reptes d'aquest grup és implicar la ciutadania en el bon comportament de les persones en l'espai públic, una petició que, d'altra banda, es va recollir de manera majoritària (78,3 % de les respostes) en la darrera enquesta de satisfacció encarregada per l'Ajuntament i portada a terme aquest mes de març entre 400 persones de Granollers.

Votació: A favor: PSC. Abstenció: CiU, PP, ERC

COMISSIÓ INFORMATIVA DE SECRETARIA, I DE L'ÀREA DE SERVEIS CENTRALS, HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA

5).- Dictamen relatiu a avalar operació de crèdit a llarg termini d'import 2.500.000 euros, a contractar per la societat mercantil Granollers Promocions SA, destinada a finançar la construcció de l'aparcament públic a la nova plaça de Can Comas

El Ple aprova avalar l'operació de crèdit a llarg termini d'import 2.500.000 euros, a contractar per la societat mercantil Granollers Promocions SA, destinada a finançar la construcció de l'aparcament públic a la nova plaça de Can Comas, Pla Especial Sector 14b de Granollers.

Votació: A favor: PSC. Abstenció: CiU, PP, ERC

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA TERRITORIAL

6).- Dictamen relatiu a aprovar la declaració de Bé Cultural d'Interès Local del Pavelló municipal d'Esports de Granollers

El Ple aprova declarar Bé d'Interès Local l'edifici del Pavelló Municipal d'Esports situat al carrer Lluís Companys, 2 de Granollers. Es tracta d'un edifici polivalent, pioner en la seva època, i de gran interès per la seva arquitectura funcional de línies i solucions constructives de gran expressivitat. Emblemàtic també perquè forma part de la memòria col·lectiva de molts ciutadans que n'han gaudit com a usuaris de pràctiques esportives, i com a testimonis de les gestes dels equips de la ciutat i de tota mena d'actes. Granollers, ciutat de gran tradició esportiva ha optat per la preservació i posada en valor d'aquest equipament.

En data 15 d'octubre de 2003 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic (PEPPAA) de Granollers, que defineix el patrimoni històric de Granollers en les vessants arquitectònica, urbanística, ambiental i arqueològica, per poder establir les mesures per a la seva conservació, recuperació i millora. La Comissió municipal de Patrimoni de l'Ajuntament de Granollers, en sessió de 25 de gener de 2010, va proposar declarar Bé Cultural d'Interès Local l'edifici del Pavelló Municipal d'Esports d'aquesta ciutat, situat al carrer Lluís Companys, núm. 2 i incloure'l dins el catàleg d'edificis protegits del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic (Nivell de Protecció B), dins la categoria Clau E ¿ edificis públics o privats destinats a equipaments, i Tipus II ¿ Conservació amb reforma condicionada que regula l'art. 14 de la normativa del PEPPAA.

La història del Pavelló municipal d'Esports de Granollers

El Pavelló Municipal d'Esports, situat entre els carrers Enric Prat de la Riba i Lluís Companys, es va inaugurar el dia 23 de maig de l'any 1960, durant les Fires i festes de l'Ascensió. El projecte fou obra de l'arquitecte municipal Joan Barangé Tusquets i era la primera peça d'un complex esportiu que, amb el nom, de Parc Municipal d'Esports Amateurs, s'havia d'estendre entre la fàbrica Roca Umbert i el riu Congost.
Inicialment, aquest havia de comptar, amb un gimnàs i unes pistes d'atletisme. Els terrenys foren en part donats l'any 1956 per la fàbrica Roca Umbert i la resta adquirits a la senyora Antònia Moncau. Les obres es van iniciar el febrer de 1959 a càrrec de l'empresa dels senyors Massana i Folch, Materiales y Obras, SA, i en fou l'aparellador el senyor Jaime Agustí Martí.

El Pavelló Municipal d'Esports fou el tercer de tot l'Estat en tenir una coberta, després dels de Barcelona i Alacant. El projecte inicial contemplava un gimnàs i per a tal finalitat es va sol·licitar una subvenció a la Diputació de Barcelona. Una vegada atorgada es va ampliar el projecte amb una pista de 20 per 40 metres (la qual cosa va implicar ampliar-lo amb una arcada més), i una graderia que tenia inicialment prevista una cabuda per a unes 2.000 persones (800 assegudes i 1.200 dempeus), gràcies també a la intervenció de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes que aleshores presidia Juan Antonio Samaranch.

La construcció va durar poc més d'un any i l'acondiciament dels jardins al voltant d'uns tres mesos. Arquitectònicament es caracteritza per una coberta cega, arrodonida i suportada per una estructura de formigó de 10 arcs que continuen a l'exterior i a cada costat, com una mena de contraforts exempts en forma de costellam. La llum interior la proporcionen els grans finestrals de vidre armat que separen l'obra vista de les parets laterals i el sostre, de forma que aquest últim sembla suspès. El frontó de l'entrada és recobert de ceràmica vitrificada o gresite. Comptava amb un sistema de ventilació i renovació d'aire condicionat. La pista era, inicialment, de dues capes de 15 cm. de formigó amb un forjat de ferro entre ambdues. Força anys més tard, aquesta superfície fou recoberta per parquet cosa que li donarà el nom popular amb què se'l coneix a l'actualitat: "el parquet". Finalment, i a partir de l'any 2000, s'hi fan treballs de rehabilitació de vestidors i altres dependències, amb la instal·lació d'un sistema de plaques de captació solar per a l'escalfament d'aigua i posteriorment, la impermeabilització de la coberta.

En l'actualitat es tracta d'un espai poliesportiu adequat per a la pràctica de l'handbol, futbol sala, basquet, hoquei patí, patinatge artístic, voleibol, i altres esports que requereixin una instal·lació coberta, però es tracta d'un espai prou polivalent i atractiu que ha allotjat a més d'altres competicions o exhibicions esportives (hípica, boxa, etc.), un gran nombre d'actes socials (concerts de música, exhibicions de ball, passarel·les de moda i sopars de gala de les fires i festivals de cinema), actes i mítings polítics i fins i tot, va ser plató d'un programa de la televisió estatal de gran audiència, i d'un espot publicitari. No obstant i això, en la memòria col·lectiva dels granollerins, "el parquet" és on el Club Balomnano Granollers, durant la dècada dels 60 va consolidar el seu paper com a club de referència dins la història d'aquest esport.

Joan Barangé i Tusquets, (Granollers, 1928-2003) va ser arquitecte municipal de Granollers en els anys 60 i 70 i és autor d'obres, entre les quals a més del Pavelló Municipal d'Esports, hi ha l'Escola Municipal del Treball, escola Salvador Llobet i el parc Torras Villà (inaugurat l'any 1974).

Votació: Aprovat per unanimitat

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE CULTURA I EDUCACIÓ

7).- Dictamen relatiu a l'aprovació inicial de la modificació de les normes de preinscripció i matrícula a les Escoles Bressol Municipals, per al curs 2010/11, i admetre la documentació acreditativa del PRODI i la documentació del subsidi d'atur (ajuda familiar)

El Ple aprova inicialment la modificació de les normes de preinscripció i matrícula a les Escoles Bressol Municipals, per al curs 2010/11, i admet la documentació acreditativa del PRODI i la documentació del subsidi d'atur (ajuda familiar), per a l'obtenció dels 5 punts, del punt C) situació familiar, que s'atorguen "quan els pares o tutors reben l'ajut de la renda mínima d'inserció". L'Àrea de Benestar Social indica que en el context actual hi ha famílies que poden estar comptant amb ingressos inferiors a aquells que gaudeixen de la prestació de la renda mínima d'inserció, com ara en el cas dels PRODI o el subsidi d'atur (ajuda familiar), els quals són incompatibles amb la sol·licitud del PIRMI. D'acord amb els serveis jurídics del Servei d'Educació de la Diputació de Barcelona i al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya: els ajuntaments que han assumit les competències en matèria d'admissió d'alumnat del primer cicle d'educació infantil, poden ampliar les formes d'acreditació per a la puntuació del barem a la preinscripció als centres esmentats. Essent convenient acotar els mitjans d'acreditació per tal de preservar la seguretat jurídica i evitar supòsits de discrecionalitat.

Votació: Aprovat per unanimitat

8).- Dictamen relatiu a l'aprovació de l'esborrany del Conveni per a la integració del Consell Comarcal del Vallès Oriental en el Consorci d'Educació Especial Montserrat Montero i l'aprovació inicial de la modificació dels seus estatuts.

El Ple aprova l'esborrany del Conveni per a la integració del Consell Comarcal del Vallès Oriental en el Consorci d'Educació Especial Montserrat Montero. Aquest conveni estableix el marc regulador per a la integració del Consell Comarcal del Vallès Oriental en el Consorci d'Educació Especial Montserrat Montero per tal de participar en l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual desenvolupant polítiques en el camp educatiu i del benestar que beneficiïn els alumnes que mereixen atenció especial.

El Consorci d'educació especial Montserrat Montero és un ens públic de caràcter voluntari, sotmès al règim local, a l'empara de l'article 312 del Reglament d'obres activitats i serveis dels ens locals a Catalunya aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, integrat per l'Ajuntament de Granollers i el Consell Comarcal del Vallès Oriental creat per al desenvolupament de la política educativa per l'atenció de persones amb discapacitat intel·lectual i/o necessitats educatives especials i la gestió conjunta del Centre d'Educació Especial Montserrat Montero, en virtut de les competències que legalment tenen atribuïdes ambdós ens.

Aquest Consell General es compon dels membres següents, nomenats i separats lliurement pels ens consorciats: el president serà l'alcalde de l'Ajuntament de Granollers; i el vicepresident, un membre del Consell Comarcal del Vallès Oriental.
3 membres de l'Ajuntament de Granollers (alcalde, regidora d'Educació i regidora de Serveis Socials) i 3membres del Consell Comarcal del Vallès Oriental (president, conseller de l'Àrea de Polítiques Socials i consellera de l'Àrea d'Educació)

El Consorci Administratiu del Centre d'Educació Especial Montserrat Montero, creat l'any 2008, i format per l'Ajuntament de Granollers i la Fundació Privada Vallès Oriental per a Disminuïts Psíquics (FVO), va aprovar, dimarts 18 de maig, la renuncia de la FVO que ha expressat la seva voluntat de deixar de formar part del Consorci que gestiona l'escola. Així mateix a la mateixa reunió es va aprovar inicialment la proposta del Consell Comarcal del Vallès Oriental (CCVO) de formar part del Consorci. En aquest sentit, el ple del Consell Comarcal, va aprovar la incorporació de la institució al Consorci Administratiu del Centre d'Educació Especial Montserrat Montero, que gestiona l'escola i que té un 70 % d'alumnes de la comarca. El Consell Comarcal és l'administració competent en matèria de transport i menjador escolar.

Votació: Aprovat per unanimitat

9).- Dictamen relatiu a l'aprovació del Reglament d'ús de les instal·lacions esportives municipals de Granollers

El Ple aprova el Reglament d'ús de les instal·lacions esportives municipals que ha de permetre una millora en la gestió de les instal·lacions esportives i del desenvolupament de les activitats que s'hi realitzen. El fet que l'activitat esportiva a les instal·lacions esportives municipals de la ciutat creixi any rere any fa necessari disposar d'un document que reguli l'us de les instal·lacions tant per a practicants com per a espectadors i organitzadors d'esdeveniments esportius.

El Reglament defineix:

· El tipus de gestió (directa o indirecta) de les instal·lacions esportives municipals
· Els tipus d'usuaris.
· El nombre mínim d'esportistes per equip per tal de poder accedir a la utilització de la instal·lació esportiva.
· El protocol per tal que les entitats accedeixin a les instal·lacions.
· La responsabilitat del material esportiu de les instal·lacions (el material fixe i el material fungible).
· El cost de la utilització de les instal·lacions per part dels clubs i/o dels esportistes particulars.
· La gestió de la publicitat a les instal·lacions així com la gestió del servei de bar i restauració a les mateixes.

Votació: Aprovat per unanimitat

JUNTA DE PORTAVEUS

10).- Mocions

Moció relativa a L'ADHESIÓ A LA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EN DEFENSA DE LA LEGITIMITAT DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA

Davant l'aprovació, el passat 29 d'abril, per part del Parlament de Catalunya, d'una resolució en defensa de la legitimitat de l'Estatut d'Autonomia.

Davant la petició expressa que el President de la Generalitat de Catalunya ha fet al municipalisme català de suport i adhesió a l'esmentada resolució.

Atès que l'Estatut porta aprovat i en desenvolupament quatre anys, i que les diferents administracions que representem el poble de Catalunya l'hem estat aplicant sense més dificultats que les de qualsevol nova llei.

Atès que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, aprovat per les Corts Generals, i ratificat pel poble català.

Atès que l'aprovació de l'Estatut ha obert un procés de consolidació i reconeixement de les competències pròpies dels ens locals, i que aquest procés ha de portar necessàriament a l'aprovació d'una llei d'hisendes locals, molt necessària per al bon funcionament local.

Atès que el recurs d'inconstitucionalitat posa en perill tots aquests avenços, però sobretot posa en dubte el que el poble de Catalunya sobiranament ha decidit.

Atès que el Tribunal Constitucional ha intentat dictar sentència en diverses ocasions, i no ha obtingut el consens necessari.

Atès que mentre dura la deliberació del Tribunal Constitucional s'han produït diverses disfuncions que afecten la meitat dels magistrats que l'integren, i que posicionen aquest Tribunal en un situació de possible desgast i descrèdit.

Disposicions

Renovar el compromís de l'Ajuntament de Granollers amb l'Estatut d'Autonomia, com una expressió més de lleialtat a les institucions de les que ens hem dotat com a societat, i de respecte profund a la voluntat del poble de Catalunya
Adherir-nos a la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 29 d'abril de 2010.
Votació de la moció: A favor: PSC, CiU, ERC. En contra: PP

Moció relativa a DONAR SUPORT PER NORMALITZAR LA LLENGUA CATALANA EN L'ETIQUETATGE DELS PRODUCTES COMERCIALS IMPULSADA PER LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

L'etiquetatge en català es troba en una situació d'excepcionalitat, ja que no ocorre en cap altre lloc del món, en un context democràtic, que una llengua oficial amb més de 7,5 milions de parlants no s'empri en l'etiquetatge dels productes.

Rebre la informació dels productes en llengua catalana és un dret establert a la Llei 2/1993 de l'Estatut del Consumidor. Però algunes empreses, donat que no s'ha desplegat cap legislació que legislació que reguli la obligatorietat de rebre la informació dels productes en llengua catalana, no ajusten la seva oferta a les necessitats actuals dels seus consumidors, demostrant un greuge cap el consum responsable i respectuòs amb la llengua pròpia i oficial del territori on venen els seus productes.

Els ajuntaments, en aquest sentit, tenen la responsabilitat de salvaguardar els drets dels ciutadans davant el tracte que reben de les empreses, considerant l'ús del català com a mostra de respecte a l'entorn cultural i social, i a la llengua pròpia del país dels consumidors potencials.

Així ho especifica l'article 30.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que exposa que les empreses públiques de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'emprar normalment el català en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.

L'article 37.2 d'aquesta mateixa llei estableix que les corporacions locals han de fomentar la imatge pública i l'ús del català i poden establir bonificacions i exempcions fiscals per als actes relacionats amb la normalització i el foment de l'ús de la llengua catalana.

Però en moltes ocasions es pot comprovar com les ampolles d'aigua, begudes refrescants, cervesa, vi i cava que se serveixen en els bars, menjadors i actes institucionals o d'entitats que es fan a Catalunya, no estan etiquetades en català.

Disposicions

Primer. Que l'Ajuntament de Granollers es posicioni a favor de fomentar l'avenç de l'ús social del català en els àmbits competencials del seu municipi respecte a l'etiquetatge en català.

Votació de la moció: A favor: PSC, CiU, ERC.

Moció relativa a RECHAZO AL ANUNCIO DEL GOBIERNO POR EL QUE SE PROPONE LA CONGELACION DE LAS PENSIONES

Las graves dificultades económicas y de paro que vive nuestro país y el desmesurado déficit público, obligan a adoptar medidas extraordinarias, también exigidas por nuestra pertenencia a la zona euro, que a su vez atraviesa un período de inestabilidad al que es preciso dar soluciones coordinadas. En este contexto el Presidente del Gobierno anunció el pasado 12 de mayo en el Congreso de los Diputados algunas decisiones que, de adoptarse, lesionarían injusta e injustificadamente a más de 5 millones de pensionistas, rompiendo de paso uno de los logros mayores de nuestra democracia: el Pacto de Toledo.

Conviene recordar que dicho Pacto de Estado se alcanzó en 1995 entre todos los Grupos Parlamentarios, y mereció el respaldo de los sindicatos en 1996 mediante el Acuerdo sobre consolidación y racionalización del sistema de pensiones.

Estos acuerdos, fruto de un amplio y responsable diálogo político y social, sacaron a nuestra Seguridad Social de la incertidumbre económica y garantizaron un sólido compromiso de todos para hacer viable y sostenible nuestra Seguridad Social.

500.000 millones de pesetas de déficit, inseguridad de poder cobrar las pensiones e incertidumbre de los pensionistas para mantener su poder adquisitivo fueron, entre otras, razones para que todos los partidos asumieran el Pacto de Toledo y sus recomendaciones.

La Ley 24/1997, de 16 de julio, de consolidación y racionalización de la Seguridad, fue resultado directo del Pacto de Toledo, cuyo cumplimiento se quiso garantizar con la participación de todos los Grupos Parlamentarios, constituyendo al efecto una Comisión en el Congreso de los Diputados. Esta Comisión ha ido evaluando el cumplimiento de compromisos y recomendaciones desde entonces y lo ha hecho con eficacia y con rigor bajo diversos gobiernos.

En la actualidad está examinando un documento de fecha 29 de enero de 2010, enviado por el Gobierno para examen y debate, de modo que los acuerdos que pudieran alcanzarse dieran lugar a aquellas reformas y modificaciones legales pactadas entre todos los grupos políticos, sin olvidar la participación de los agentes sociales en el proceso de diálogo social actualmente abierto.

El anuncio de recortes en los derechos de los pensionistas, principalmente el derecho a la revalorización en función del IPC (artículo 11 de la Ley 24/1997, de 16 de julio), viene a romper el Pacto de Toledo, una de las más importantes conquistas de nuestra democracia. Estos recortes privan de derechos a más de cinco millones de pensionistas y nos hace retroceder a los tiempos en los que el Gobierno, según criterios de oportunidad y de conveniencia política, daba o negaba la revalorización de las pensiones y, por tanto, daba o quitaba poder adquisitivo a las debilitadas economías de los pensionistas.

Se producirían otros efectos adicionales e indeseables de empobrecimiento para los pensionistas al bloquear "sine die" la base sobre la que se actualizarían las pensiones tras el bloqueo de su cuantía que plantea ahora el Gobierno.

La experiencia indica que este tipo de medidas, combinadas con la elevación de impuestos, en especial el IVA (2 puntos de subida en julio próximo), generan problemas añadidos en el consumo y en el empleo, cuya evolución, si no se corrige con reformas adecuadas, pondrá en peligro los ingresos por cotizaciones, que son esenciales para mantener nuestro sistema de Seguridad Social.

Disposicions

1º) Instar al Gobierno de España a que elimine las medidas previstas para la supresión de la revalorización de las pensiones contributivas.

2º) Solicitar que se convoque la Comisión del Pacto de Toledo de modo urgente para reanudar los trabajos de la misma, a fin de que se acuerden por todos los grupos las reformas que sean necesarias para que se garantice la viabilidad y el futuro de nuestro sistema de Seguridad Social.

Rebutjada la moció: a favor: CiU, PP. En contra: PSC. Abstenció: ERC

Moció relativa a LA COL·LABORACIÓ I COORDINACIÓ AMB L'ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L'ESTAT EN L'ÀMBIT DE LA IMMIGRACIÓ

La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local i el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei Municipal i de i de Règim Local de Catalunya, estableixen l'obligació d'inscriure's en el Padró del municipi on es resideix habitualment. El text legal configura el padró municipal com el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi.

Tanmateix, la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada per la Llei Orgànica 2/2009, d'11 de desembre, disposa que els ajuntaments incorporaran al padró als estrangers que tinguin el seu domicili habitual en el municipi.
D'acord amb el que estableix la Llei de Bases del Règim Local, la inscripció dels estrangers en el padró municipal no constitueix prova de la seva residència legal a Espanya ni els atribueix cap dret que no els hi confereixi la legislació vigent, especialment en l'àmbit de drets i llibertats dels estrangers a Espanya.

La legislació vigent en matèria d'estrangeria, la referida Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, modificada per la Llei Orgànica 2/2009, d'11 de desembre, disposa que totes les administracions públiques basaran l'exercici de les seves competències vinculades amb la immigració amb respecte a un seguit de principis entre els que podem citar: la coordinació amb les polítiques definides per la Unió Europea, la integració social dels immigrants, la lluita contra la immigració irregular i la persecució del tràfic il·lícit de persones, la igualtat efectiva entre dones i homes... Tanmateix, la llei estableix els supòsits i els procediments per a l'estança i residència dels estrangers al nostre país.

La aplicació de les polítiques d'immigració i la integració de les persones estrangeres en els nostres municipis requereixen de la col·laboració i coordinació de totes les administracions públiques (Administració General de l'Estat, Generalitat de Catalunya, Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments). Només, des de la col·laboració i coordinació de les administracions públiques es possible dur a terme una veritable política d'immigració i integració.

Els ajuntaments han pogut constatar que si no s'aplica una acurada política d'immigració finalment són els municipis que han de fer front, sense els mitjans i recursos necessaris, a una integració que resulta en aquests termes molt difícil o quasi impossible.

La Llei de Bases de Règim Local per l'exercici de les competències que li son pròpies en matèria d'estrangeria ja preveu que la Direcció General de la Policia pugui accedir a les dades d'inscripció dels estrangers inscrits en els padrons municipals.

Però, cal fer un pas més per tal de millorar la coordinació de les administracions en matèria d'estrangeria. En aquest sentit, es fa imprescindible una actitud més activa i comunicar a l'administració competent les situacions d'estança o residència il·legal en el nostre municipi.

Disposicions

1.- L'Ajuntament de Granollers comunicarà a la Direcció General de la Policia la situació d'estança i/o residència il·legal en el nostre municipi de totes aquelles persones estrangeres que tingui coneixement per la seva inscripció en el padró d'habitants o, en el seu cas, reclamar al Govern de l'Estat que procedeixi a la sol·licitud permanent d'aquestes dades.

2.- Facultar a l'Alcalde per l'adopció de les resolucions necessàries per fer efectiu aquest acord.

3.- Comunicar aquest acord al President del Govern de l'Estat i al Delegat del Govern de l'Estat a Catalunya."

Rebutjada la moció: a favor: PP. En contra: PSC, CiU, ERC

Data de publicació:  25 de maig de 2010

24 d'octubre de 2013

Ajuntament de Granollers
Pl. de la Porxada 6. 08401 Granollers (Barcelona)
93 842 66 10 - 010
oac@granollers.cat