• Web municipal
• Mapa
• Accessibilitat
• Cercar

1).- Aprovació de l'acta del Ple de la sessió ordinària del dia 18 de desembre de 2012.

2).- Control i fiscalització pel Ple dels òrgans de govern de la corporació i, en concret, dels acords adoptats per la Junta de Govern Local en les sessions números 44 a 47, corresponents als dies 4, 11, 18 de desembre de 2012, respectivament, pel repartiment que de les actes d'aquestes sessions s'ha efectuat als portaveus dels partits polítics, en els termes de l'article 22.2a) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i els articles 104 i 113.1.b) del RD 2568/1986, de 28 de novembre.

3).- Control i fiscalització pel Ple dels òrgans de govern de la corporació i, en concret, de les resolucions de l'alcalde president i els seus delegats, mitjançant donació de compte, en els termes de l'article 22.2a) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i dels articles 42 i 104 el RD 2568/1986, de 28 de novembre.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE TERRITORI I CIUTAT

4).- Dictamen relatiu a modificar els Estatuts que han de regir l'ASSOCIACIÓ ÀMBIT B-30, de la qual formen part els Ajuntaments dels termes municipals que es troben a l'àrea d'influència del tram de l'AP7 i l'AP2 que va, en sentit est-oest, entre els municipis de Martorell i La Roca del Vallès i en sentit nord-sud entre els municipis de Castellar del Vallès i Sant Cugat del Vallès

El Ple aprova algunes modificacions dels Estatuts de l'ASSOCIACIÓ DE L'ÀMBIT DE LA B-30, de la qual l'Ajuntament de Granollers en forma part. Les modificacions fan referència a l'establiment del domicili social, a incloure entre les competències del Consell General l'aprovació de la gestió de l'òrgan de govern, a establir que el Consell General es constitueix vàlidament, no sigui quin sigui el nombre de membres assistents, sinó quan el nombre de persones associades presents o representades siguin igual o superior a 1/3 dels membres integrants i que cal una majoria de 2/3 del membres associats per dissoldre l'Associació de l'àmbit de la B-30. El representant de l'Ajuntament de Granollers en l'Associació de l'Àmbit de la B-30 és el regidor de l'Àrea de Territori i Ciutat, Jordi Terrades i Santacreu.

Aprovat per unanimitat

5).- Dictamen relatiu a aprovar el PLA D'ACCIÓ DE SUPORT ALS AFECTATS PELS DESNONAMENTS HIPOTECARIS

El Ple aprova el Pla d'acció de suport als afectats pels desnonaments hipotecaris, que marca les prioritats següents:
Continuar exercint les actuacions que l'Ajuntament de Granollers ja porta a terme en matèria de suport als afectats pels desnonaments hipotecaris

1. Mantenir les actuacions de serveis socials en casos de desnonament consistents a sol·licitar al jutge la suspensió del desnonament quan aquest sigui per motius econòmics i es refereixi a l'habitatge únic i habitual.
2. Mantenir la continuïtat de l'Oficina Local de Mediació Hipotecària, tot reforçant les seves actuacions a fi de facilitar la reestructuració, quita, control d'interessos, dació en pagament amb lloguer social i denúncies sobre l'incompliment del Codi de Bones Pràctiques.

3. Mantenir la continuïtat de la Borsa de mediació per al lloguer social, tot reforçant les seves actuacions per aconseguir habitatges privats amb rendes baixes.
4. Mantenir la taula d'adjudicacions conjunta entre serveis socials i habitatge per adjudicar els habitatges amb rendes més baixes que es pugui gestionar a través dels programes anteriors, a famílies amb situacions d'emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials.
5. Mantenir el tractament individualitzat dels contribuents als quals se'ls ha liquidat l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys com a conseqüència d'una transmissió per adjudicació hipotecària o dació en pagament.

Implantar les noves mesures següents:

1. Creació de una comissió de seguiment formada per representants de l'ajuntament, Càritas, Col·legit d'advocats i PAH.
2. Justícia i Policia:
- Expressar la disconformitat amb l'imperatiu legal de col·laborar amb la Justícia en els processos de desnonament de les famílies del municipi i sol·licitar als Jutges que s'abstinguin de demanar aquesta col·laboració.
- Expressar el desacord amb l'obligació dels ajuntaments, i particularment de les policies locals, d'haver de col·laborar en els processos de desnonament, i instar el Govern de l'Estat perquè reguli l'objecció de consciència en aquests casos.
3. Entitats bancàries:
- Instar les entitats bancàries perquè suspenguin tots els processos de desnonament; perquè desisteixin de qualsevol pràctica abusiva en relació amb els interessos del deute en les situacions en què no és possible atendre els pagaments; perquè proporcionin la relació d'habitatges de llur titularitat a l'administració pública amb l'objectiu de poder-los destinar a lloguer social; i perquè, en general, promoguin i facilitin la mediació de l'administració pública amb l'objectiu que les persones afectades puguin romandre a l'habitatge hipotecat en règim de lloguer social o d'usdefruit durant un període determinat fins a l'obtenció d'un nou habitatge.
- Prioritzar la contractació amb aquelles entitats que hagin suspès els desnonaments i demostrat una actitud socialment responsable i de col·laboració en la línia establerta en el punt anterior, evitant així que la resta d'entitats bancàries puguin seguir obtenint beneficis, amb càrrec als recursos públics, pels serveis prestats a l'administració pública.
- Fomentar els convenis de l'Ajuntament amb la Banca per tal de poder gestionar els seus habitatges buits i assumir la seva adjudicació per lloguer social.
4. Tributs locals: Plantejar la reducció màxima de la quota tributària de l'impost de plusvàlua per a les persones afectades que pateixin la pèrdua del seu habitatge en subhasta i per a aquelles persones que aconsegueixin la dació del seu habitatge en pagament del deute, en aquells supòsits en què la Llei ho permeti i atenent a l'article 24.4 del Texto Refundido de la Ley de Haciendas Locales en base al criteri de "capacidad económica de los sujetos obligados".
5. Oferta local d'habitatges socials: Afavorir la creació d'un parc públic municipal de lloguer social amb habitatges de titularitat pública que no hagin estat adjudicats.

Instar la defensa dels següents canvis legislatius:

- Instar el Govern de l'Estat a reformar en profunditat la Llei Hipotecària tenint com a principal objectiu que cap família hagi d'abandonar la seva llar davant la impossibilitat d'afrontar els pagaments de la hipoteca, així com la dació en pagament com a última solució en el cas de pèrdua de l'habitatge habitual. I exigir la paralització de tots els desnonaments fins que entri en vigor el nou marc legal, així com els interessos de demora del deute.
- Instar el Govern de l'Estat a dur a terme les reformes legislatives que impedeixin el sobre endeutament de famílies i persones i que, a la vegada, els garanteixi el dret constitucional i estatutari d'accés a l'habitatge.
- Recolzar les iniciatives parlamentàries que tinguin com a objectiu lluitar contra els desnonaments, el sobre endeutament i la insolvència familiar com la ILP per a la regulació de la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social.
- Rebutjar el Real Decreto-Ley 27/2012, de 15 de noviembre, de medidas urgentes para reforzar la protección a los deudores hipotecarios aprovat pel Govern d'Espanya per no ser més que un pedaç que manté el desequilibri en favor del creditor i pel seu caràcter clarament restrictiu que generarà amplia frustració a un gran nombre de famílies que quedaran excloses i que no resol el problema real.
- Donar suport a les mesures necessàries per tal que el futur banc dolent (Sareb) destini com a mínim el 50% dels habitatges que adquireixi a lloguer social, i que siguin adjudicats pels ajuntaments.
- Rebutjar de manera contundent la proposta del Govern de l'Estat de concedir el permís de residència a aquelles persones immigrants que comprin habitatges a un preu superior als 160.000 euros per discriminatòria i immoral.
- Instar al Govern de l'Estat a fer les modificacions legislatives necessàries en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques, per evitar que computin com a increment de patrimoni les dacions en pagament.

Instar la promoció de canvis en les relacions institucionals:

- Instar el Govern de la Generalitat la posta en marxa, de forma urgent, d'un Programa d'atenció a les persones desnonades que implementi un programa de mesures, coordinades amb el món local, de seguiment a les persones i/o famílies en situació de desnonament, garantint el seu re-allotjament en nous habitatges en règim de lloguer assequible, així com d'ampliació dels recursos per donar suport i assistència jurídica i financera a les famílies i/o persones que estan en situació de risc de perdre el seu habitatge per deute hipotecari.
- Instar el Govern de la Generalitat a establir un marc estable de coordinació amb les administracions locals que en aquests moments estan assumint l'impacte socioeconòmic dels processos de desnonament de famílies a les nostres ciutats.

Votació: A favor: PSC, CiU, ICV-EUiA, AG. Abstenció: PP

6).- Dictamen relatiu a aprovar la creació del Consell Assessor de Medi Ambient i Sostenibilitat de Granollers i el seu reglament i dissoldre el Consell Municipal de Medi Ambient.

El Ple aprova dissoldre el Consell Municipal de Medi Ambient, aprovat per acord de Ple en sessió celebrada el 25 de gener de l'any 2000 i aprova la creació del Consell Assessor de Medi Ambient i Sostenibilitat de Granollers. El seu reglament cerca la participació de professionals qualificats en les polítiques de sostenibilitat ambiental, factor clau per aconseguir agilitat i eficàcia en la vessant consultiva i assessora de la participació, que l'anterior òrgan participatiu no assolia.
L'objectiu d'aquest reglament és definir la naturalesa i el funcionament d'un òrgan consultiu i propositiu, amb experts professionals i de reconegut prestigi vinculats als principis i àmbits del desenvolupament sostenible, més enllà del que és el tipus de participació ciutadana entesa com a democràcia participativa.

Aquest Consell Assessor de Medi Ambient i Sostenibilitat de Granollers es concep com un òrgan de naturalesa reflexiva, consultiva, propositiva i estratègica, sense competència executiva pròpia ni delegada, que tindrà com a objectiu assessorar el Govern de la ciutat en relació amb les polítiques i les actuacions que tinguin incidència sobre el medi ambient, el desenvolupament sostenible local i els objectius de l'Agenda 21 local de Granollers.

Aprovat per unanimitat

7).- Dictamen relatiu a aprovar l'adscripció de l'equipament municipal CTUG i de l'ampliació del Viver d'Empreses, fase 2, i del seu mobiliari, a la societat municipal Granollers Audiovisual, SL

El Ple aprova l'adscripció dels espais i el mobiliari de titularitat municipal ocupats pel Consorci del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers-CTG, situats a la nau núm. 3 de Roca Umbert Fàbrica de Les Arts, a la societat municipal Granollers Audiovisual, SL, que seran gestionats d'acord amb les estipulacions dels seus estatuts reguladors. També s'aprova l'adscripció de l'ampliació de l'equipament Viver d'Empresa fase 2, situat al Centre Audiovisual Roca Umbert Fàbrica de les Arts a la societat municipal Granollers Audiovisual, SL, que serà gestionat d'acord amb les estipulacions dels seus estatuts reguladors.

Votació: A favor: PSC, ICV-EUiA, en contra: CiU. Abstenció: PP, AG

JUNTA DE PORTAVEUS

8) Mocions.

1. Moció relativa a Moció que presenta el Grup Municipal Socialista a favor de la finalització de tot l'Arc Mediterrani

L'Arc Mediterrani és una realitat econòmica i humana amb una llarga història. Finalment, l'octubre del 2011, les autoritats europees varen reconèixer oficialment la importància de vertebrar-lo mitjançant una decisiva infraestructura de transport i comunicació. Aquesta va ser una fita decisiva, aconseguida amb el consens de la totalitat de les institucions, associacions empresarials, universitats, col·legis professionals i del món sindical dels territoris de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani. Els territoris que travessa aquesta via de comunicació estratègica són plenament conscients de la importància que té, i la societat civil, per tant, ha esmerçat tots els seus esforços a aconseguir la realització plena de la infraestructura.

Malgrat tot, la seva finalització és encara lluny de ser una realitat: alguns trams estratègics romanen pendents d'obrir i algunes solucions provisionals tant per al transport de persones com de mercaderies continuen sense transformar-se en finals.

Per tot això, des del Grup Municipal Socialista, demanem a aquest Ple:

Que insti el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Fomento del Govern espanyol a adoptar les mesures necessàries per a la construcció en el termini de temps més curt possible, d'un corredor mediterrani de transport amb doble via per a passatgers i per a mercaderies, amb ample europeu, tal i com es va dissenyar en el seu projecte original.

Que insti el Ministerio de Fomento a finalitzar o construir els accessos als ports de l'Arc Mediterrani, per tal de fer possible la distribució de mercaderies en tot el corredor i facilitar el pas transfronterer cap a Europa.

Que insti el Ministerio de Fomento del Govern espanyol que s'acabi amb la desconnexió històrica del triangle Castelló-Tortosa-Tarragona, que condiciona tot l'eix mediterrani des d'un tram decisiu; que es permeti la connectivitat de les terres de l'Ebre, i que s'asseguri així la participació valenciana, amb ports i empreses, al corredor.

Que es facin arribar aquests acords al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Fomento del Govern espanyol, a la Comissió Europea, i a l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa.

Totes aquestes mesures han de fer possible el funcionament òptim d'una infraestructura vital per al conjunt de l'Arc Mediterrani i permetre, finalment, el desenvolupament del potencial econòmic dels territoris que el conformen.

2. Moció relativa a MOCIÓ Del Grup Municipal Socialista de suport a la Moció presentada pel Col·legi d'Advocats de Granollers contra l'avantprojecte de Llei de Serveis Professionals.

Davant la possible supressió de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers que estableix l'avantprojecte de llei de serveis professionals, aquest Ajuntament vol manifestar que el Col·legi d'Advocats de Granollers amb 90 anys d'història és una de les institucions en què s'estructura la societat civil i ha desenvolupat un important paper al llarg de la història en defensa de l'estat de dret i dels drets humans, i especialment d'aquells col·lectius que han sofert la violència o marginació, pel que rebutgem qualsevol supressió d'una institució que es necessària i és un valor de la nostra ciutat.

3. Moció relativa a Moció del Grup Municipal Socialista de suport a la Moció presentada pel Col·legi d'Advocats de Granollers contra la Llei de Taxes Judicials.

Que el passat 22 de novembre va entrar en vigor la Llei 10/(2012, de 20 de novembre, que regula determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
Després d'una tramitació de vertigen en el Parlament amb evident afany d'ocultació als ciutadans, el seu contingut constitueix una mostra més de la voluntat del Govern de portar a terme el desmantellament dels serveis públics essencials, qüestionant a la vegada l'exercici efectiu dels drets fonamentals.

La Llei 25/1986, de 24 de desembre, de Supressió de les Taxes Judicials, va eradicar del nostre ordenament jurídic la figura de la taxa judicial, per propiciar que tots els ciutadans poguessin accedir a la justícia independentment de quina fos la seva situació econòmica o social.

Mitjançant la contrareforma començada per l'actual Govern de l'Estat, aquest canvi normatiu tan radical es produeix sense haver acceptat cap proposta dels Grups Parlamentaris al llarg de la seva tramitació a les dues Càmeres, a l'estendre el pagament de taxes judicials a tota persona natural i jurídica, així com als àmbits jurisdiccionals civil, contenciós administratiu i social.

Si be, el Tribunal Constitucional en STC 20/2012 de 16 de febrer de 2012 va considerar constitucional la reintroducció de la taxa feta per la Llei 53/2002, de 30 de desembre, també fa afirmar que "Aquesta conclusió general només podria veure's modificada si es mostrés que la quantia de les taxes.../..., són tan elevades que impedeixen en la pràctica l'accés a la jurisdicció o l'obstacle en un cas concret en termes no raonables, atenent als criteris de la jurisprudència exposada en el fonament jurídic 7. No obstant, la quantia de les taxes no ha de ser excessiva, a la llum de les circumstàncies pròpies de cada cas, de tal manera que impedeixi satisfer el contingut essencial del dret de l'accés efectiu a la justícia" En conseqüència, les taxes no han d'impedir o obstaculitzar de manera desproporcionada l'accés a la jurisdicció. Recentment, el Sr. Manuel Cachón Cadenas, Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Autònoma de Barcelona, deia que "Si el legislador, mitjançant la imposició de taxes judicials o d'altra manera posa dificultats perquè un ciutadà que ha patit una lesió dels seus drets pugui accedir als Tribunals a demanar protecció, això significa que aquest legislador està afavorint a qui ha lesionat aquells drets.

Per això l'existència de taxes judicials fomenta la morositat i, en general, l' incompliment de les obligacions. En la manera en que un sistema de taxes judicials dificulti l'obtenció de tutela judicial, d'aquesta mateixa manera està beneficiant als que incompleixen les seves obligacions".

L'objectiu recaptatori que persegueix aquesta Llei, és desproporcionat respecte a la limitació del dret a l'accés a la justícia i pot convertir-se en un obstacle impeditiu per a l'obtenció de tutela judicial efectiva.

Davant aquesta llei, objectiu recaptatori i desproporcionat amb la limitació del dret a la justícia, aquest Ajuntament insta al Govern d'Espanya a adoptar urgentment les mesures necessàries per excloure a les persones físiques com a subjectes obligatoris al pagament de taxes judicials i garantir que ningú vegi limitat el seu dret a l'accés a la justícia per no poder fer front al pagament de la taxa judicial.

Així mateix, traslladar aquest acord al Ministeri de Justícia, a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya i al degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers.

4. Moció relativa a Moció presentada pels Grups Municipals d'ICV-EUiA, Acció Granollers i CIU d'adhesió a la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya

El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 23 de gener de 2013, aprova la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, amb el contingut següent:

"Preàmbul

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.
L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.
La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
En els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l'Estat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l'Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'Estat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l'11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d'Europa» són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent:

Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya
D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

¿ Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
¿ Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.
¿ Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.
¿ Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.
¿ Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
¿ Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
¿ Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.
¿ Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la institució que representa el poble de Catalunya té un paper principal en aquest procés i per tant s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
¿ Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya".
Per tot això, els grups municipals d'ICV-EUiA, Acció Granollers i CiU proposen al Ple municipal de Granollers l'adopció dels acords següents:

Primer.- Donar ple suport a la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya aprovada pel el 23 de gener de 2013.

Segon.- Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Govern espanyol.

5. Moció relativa a Moció del Grup Municipal Socialista reclamant el pagament immediat dels deutes acumulats per la Generalitat de Catalunya al Tercer Sector i a les Administracions Locals en matèria de Serveis Socials i Atenció a la dependència.

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social i la Confederació d'Associacions Empresarials del Tercer Sector han denunciat el passat mes de desembre que entre totes les administracions se'ls deuen 640 milions d'euros, dels quals 435 milions corresponen a la Generalitat de Catalunya.

Malgrat que el deute global de les Administracions amb el Tercer Sector Social ha disminuït durant els darrers deu mesos, passant de 900 M a 640 M d'€, encara continua essent molt elevat. I, en el cas de la Generalitat, l'arribada del Fons de Liquiditat Autonòmic no ha comportat l'abonament dels deutes més importants.
El deute del departament de Benestar Social i Família ascendeix a 280 milions d'euros, dels quals correspon en un 29% a subvencions, en un 28% a concerts, en un 22% a contractes i en un 20% a convenis, tots impagats.

Aquests impagaments tenen un impacte directe en la qualitat de vida de l'usuari, ja que poden empitjorar-ne l'atenció i posa està en risc la sostenibilitat de les organitzacions i l'atenció dels col·lectius més vulnerables de la societat. En són un exemple les dificultats que travessen les entitats, ja que el 90% ha hagut d'endarrerir el pagament de nòmines als seus professionals durant el 2012. A això s'hi afegeix que un 51% de les entitats han hagut de fer ajustaments en les plantilles durant aquest any, un 20% han hagut de portar a terme acomiadaments i un 24% ha adoptat altres mesures, com la no substitució de baixes o jubilacions, la reducció salarial o la reducció de ràtios.

Malgrat que totes les entitats del Tercer Sector Social han buscat solucions per poder seguir atenent les 1,7 M de persones que el sector atén avui a Catalunya, el deute acumulat i persistent de les Administracions està tenint un impacte directe en el funcionament de les entitats i està posant en risc la viabilitat dels serveis, la sostenibilitat de les organitzacions, l'estabilitat en l'ocupació i, en conseqüència, la qualitat de l'atenció als col·lectius més vulnerables de la nostra societat

Des del PSC considerem necessari un compromís ferm per arreglar aquesta situació dramàtica i garantir la sostenibilitat econòmica de les entitats sense afany de lucre que presten serveis en l'àmbit del benestar i la qualitat de vida de les persones més vulnerables de la societat.

Per aquest motius, el Grup Municipal Socialista proposa al Ple de la corporació els següents

Primer.- Demanar a la Generalitat de Catalunya que aprovi de manera urgent un pla de retorn del deute acumulat amb les entitats socials i normalitzi el pagament de les subvencions i contactes, assegurant el cobrament periòdic de les mateixes.

Segon.- Eixugar el deute que la Generalitat de Catalunya manté amb les administracions locals catalanes, a fi i efecte que aquestes puguin donar compliment als pagaments de les entitats del tercer sector social català.

Tercer.- Iniciar de forma immediata gestions amb els bancs per garantir l'accés a línies de crèdit que permetin afrontar la situació d'endeutament i necessitats de finançament.

Quart.- Assumir els costos financers de les entitats del Tercer Sector derivats de retards en el pagaments de les subvencions i contractes de la Generalitat de Catalunya.

Cinquè.- Agilitar l'emissió dels certificats de reconeixement de deute per part de les administracions públiques catalanes.

Sisè.- Complir el model de concertació dels serveis d'atenció a les persones amb les entitats del Tercer Sector Social previst a la Llei de Serveis Socials de Catalunya a provada per unanimitat dels grups parlamentaris al Parlament de Catalunya.

Setè.- Desenvolupar les 50 mesures del Pla de Suport al Tercer Sector Social mitjançant un acord de govern que concreti calendari i assigni partides pressupostaries a les mesures contemplades al mateix.

DESCÀRREGA DE DOCUMENTS

Convocatòria del Ple de 29 de gener de 2013

Vídeo del Ple de 29 de gener de 2013

Acta del Ple de 29 de gener de 2013